{"id":14623,"date":"2021-11-03T10:42:49","date_gmt":"2021-11-03T09:42:49","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/?page_id=14623"},"modified":"2021-11-03T10:51:14","modified_gmt":"2021-11-03T09:51:14","slug":"10-la-comunicacio-no-verbal","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/concurs-oratoria-alt-emporda\/lart-de-parlar\/10-la-comunicacio-no-verbal\/","title":{"rendered":"10. La comunicaci\u00f3 no verbal"},"content":{"rendered":"

[<\/span>Torna a l’\u00edndex<\/a>]<\/span><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Fitxa 10: La comunicaci\u00f3 no verbal \u00a0\u00a0<\/span><\/b><\/div>\n
\n

Descriptor<\/span><\/b><\/p>\n

\n
Abans de comen\u00e7ar a parlar, procura que en el teu rostre pugui llegir-se el que dir\u00e0s.
\n<\/b>(Marc Aureli)<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n
\n

Diversos autors de diferents \u00e8poques \u00a0i escoles han intentat de valorar la import\u00e0ncia de la comunicaci\u00f3 no verbal en un discurs. Sembla que tots coincideixen a dir que, almenys, \u00a0de tota la informaci\u00f3 generada per un discurs nom\u00e9s una tercera part es deriva de les paraules. <\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Segons A. Mehrabian, un dels psic\u00f2legs m\u00e9s citat i parafrasejat en els estudis sobre aquest tema, la informaci\u00f3 generada estrictament per les paraules \u00e9s nom\u00e9s d\u2019un 7%. La resta, el 38% la generaria la veu i un 55% els elements que conformen la comunicaci\u00f3 no verbal \u00a0(expressi\u00f3 facial, la mirada, la gestualitat, el vestuari o \u00a0els moviments).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La impressi\u00f3 que produeix un orador no nom\u00e9s es fonamenta, doncs, \u00a0en el llenguatge parlat, sin\u00f3 que abra\u00e7a un camp molt m\u00e9s ampli, \u00a0tant o m\u00e9s dif\u00edcil de dominar que el discurs verbal. Un orador no t\u00e9 nom\u00e9s oients sin\u00f3 tamb\u00e9 espectadors. M\u00e9s que paraules \u00a0el que comunica s\u00f3n intencions, pors, dubtes i, finalment, all\u00f2 que \u00e9s i com \u00e9s, dades que seria molt dif\u00edcil de donar \u00a0amb paraules. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La comunicaci\u00f3 no verbal pot fer atractiu, suggerent, avorrit o excitant un discurs. Expressa la inseguretat i la incomoditat de l\u2019orador, o fins i tot, fa poc cre\u00efble el seu discurs, per molt fonamentat que aquest estigui. \u00a0Ha d\u2019existir, per tant, una sincronia entre discurs i comunicaci\u00f3 no verbal.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Sempre s\u2019ha dit que les aparences enganyen i el m\u00f3n de l\u2019orat\u00f2ria no est\u00e0 al marge d\u2019aquesta dita. Un expert en la mat\u00e8ria pot manipular a fi i efecte d\u2019aconseguir uns determinats objectius. Els oients no han de caure en aquest parany i han d\u2019aprendre a descodificar correctament \u00a0l\u2019orador. <\/span><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Idees clau<\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/b>(Aspectes m\u00e9s rellevants del contingut exposat).<\/span><\/span><\/p>\n

\n

Aquests elements formen part del contingut del discurs i reforcen o contradiuen el missatge. Un discurs no est\u00e0 nom\u00e9s format per paraules, l\u2019orador transmet emocions. <\/span><\/span><\/p>\n

    \n
  1. \n

    Contacte visual<\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n

    Potser \u00e9s l\u2019element m\u00e9s important de la comunicaci\u00f3 no verbal. L\u2019orador ha de mirar el p\u00fablic, controlar amb la mirada l\u2019auditori i buscar d\u2019establir-hi una relaci\u00f3 emp\u00e0tica. Si no hi ha contacte visual l\u2019auditori deixa d\u2019estar connectat amb el discurs i pot semblar que no s\u2019est\u00e0 segur d\u2019all\u00f2 que es diu, que s\u2019est\u00e0 mentint o que no es t\u00e9 cap mena de consideraci\u00f3 per als oients. <\/span><\/p>\n

    La mirada de qui exposa ha de rec\u00f3rrer tot el p\u00fablic. Si l\u2019auditori \u00e9s ampli cal mirar els assistents per grups, sense excloure\u2019n cap. \u00c9s important d\u2019evitar els angles morts a \u00a0la sala, no tots els racons \u00a0tenen \u00a0la mateixa visibilitat sobre l\u2019escenari i cal tenir-los en compte. L\u2019orador no ha d\u2019inc\u00f3rrer en errors com mirar el buit, centrar-se en una persona en concret o tancar els ulls. <\/span><\/p>\n

    Mantenir contacte visual desperta simpatia i confian\u00e7a, demostra inter\u00e8s i seguretat en si mateix. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    2. El gest i l\u2019expressi\u00f3 facial<\/span><\/p>\n

    La gesticulaci\u00f3 refor\u00e7a el discurs. Cal que sigui natural i, en la mesura de possible, espont\u00e0nia. Uns moviments exagerats, reiteratius o poc naturals desconcentren l\u2019auditori i el discurs perd efic\u00e0cia. S\u2019han de correspondre, tamb\u00e9, amb el tarann\u00e0 de l\u2019orador, no es poden for\u00e7ar ni impostar, perqu\u00e8 sin\u00f3 resultarien artificials i mostrarien la inseguretat del ponent. El gest el que fa \u00e9s subratllar, explicar o aclarir all\u00f2 que qui parla vol comunicar. No obstant aix\u00f2, sempre \u00e9s millor quedar-se curt que ser excessiu en la gesticulaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    Cal tenir en compte que molts dels gestos que s\u00f3n propis d\u2019una cultura poden no ser adequats en una altra o descodificats err\u00f2niament.. De la mateixa manera, alguns poden ser pertinents en un determinat auditori, \u00a0o no. Cal tenir clar, per tant, a qui va dirigit el discurs i actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    La gesticulaci\u00f3 m\u00e9s natural cal situar-la entre la cintura i les espatlles. Tots els gestos que tenen lloc per sota de la cintura s\u00f3n vistos com a negatius. Aixecar les mans per damunt del cap no sol ser apropiat. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    L\u2019expressi\u00f3 facial resulta fonamental per esbrinar les intencions de qui parla i de qui escolta, per identificar les emocions que genera un discurs o llegir l\u2019estat d\u2019\u00e0nim de qui codifica o descodifica un discurs. Tan important \u00e9s, doncs, l\u2019expressi\u00f3 i el gest, per a aquell qui rep el missatge com per a l\u2019orador que percep quina connexi\u00f3 ha establert amb l\u2019auditori.<\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    La cara t\u00e9 una gran potencialitat comunicativa i \u00e9s l\u2019element m\u00e9s important de tots els que conformen la comunicaci\u00f3 no verbal. Serveix com a regulador de la conversa i obre i tanca canals de comunicaci\u00f3. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    Riure genera salut. Un somriure resulta atractiu, genera empatia entre qui parla i qui escolta, \u00a0i \u00a0estimula el coneixement. El p\u00fablic, inconscientment, imita el que veu en l\u2019escenari. Si l\u2019orador somriu i est\u00e0 relaxat l\u2019audi\u00e8ncia empatitzar\u00e0 i rebr\u00e0 el missatge. El nerviosisme tamb\u00e9 \u00e9s contagi\u00f3s i resta credibilitat a l\u2019orador. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    Si l\u2019auditori \u00e9s redu\u00eft, la gesticulaci\u00f3 pot ser m\u00e9s lenta o tancada. En canvi, si \u00e9s ampli, cal que sigui m\u00e9s r\u00e0pida i oberta o accentuada. Tanmateix, gestos massa amplis o exagerats s\u00f3n interpretats pels oients com una falta de seguretat en el contingut del discurs. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    En parlar es fan pauses amb diferents objectius, \u00e9s important que en la gesticulaci\u00f3 tamb\u00e9 se\u2019n facin \u00a0per relaxar la tensi\u00f3 visual del p\u00fablic. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    Tot sovint el nerviosisme de l\u2019orador es pot percebre en les seves mans. L\u2019orador ha de deixar que les mans parlin per si soles, de manera natural, sense for\u00e7ar. Tothom parla amb les mans, fins i tot quan \u00a0es mantenen quietes. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    3. El moviment<\/span><\/p>\n

    L\u2019orador pot moure\u2019s per l\u2019escenari o pot estar-se quiet darrere d\u2019un faristol o una taula, si n\u2019hi ha, per\u00f2 cal que se senti c\u00f2mode, i que la seva posici\u00f3 i moviments li permetin, en tot moment, controlar visualment l\u2019auditori. \u00a0Abans de comen\u00e7ar a parlar cal preparar la posici\u00f3 del cos, mirar el p\u00fablic, somriure lleument i agafar aire per comen\u00e7ar. \u00c9s important de trobar un equilibri en els moviments: si l\u2019orador es mou molt o amb molta rapidesa distreu l\u2019auditori, si es mou poc o els moviments s\u00f3n mon\u00f2tons l\u2019auditori deixa, inconscientment, de prestar atenci\u00f3.<\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    Un discurs \u00e9s una interpretaci\u00f3 i cal tenir en compte quines postures poden fer transmetre seguretat, autoritat, sinceritat o passi\u00f3. <\/span><\/p>\n

    \u00a0<\/b><\/span><\/p>\n

    4. La pres\u00e8ncia f\u00edsica<\/span><\/p>\n

    \u00c9s important d\u2019evitar les extravag\u00e0ncies i tenir cura, a banda de la forma de vestir i els complements, \u00a0del pentinat o el maquillatge. \u00a0Les persones reaccionen d\u2019una manera involunt\u00e0ria i inconscient davant d\u2019una manera de vestir o l\u2019aspecte f\u00edsic d\u2019alg\u00fa. L\u2019auditori es forma una imatge de l\u2019orador fins i tot abans que no hagi comen\u00e7at a parlar. Com es mou, quina \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la seva cara, si estableix contacte visual amb aquells que han anat a escoltar-lo, com va vestit\u2026 \u00a0aquests i d\u2019altres elements ofereixen dades sobre si est\u00e0 o no nervi\u00f3s, si se sent insegur, si est\u00e0 content. Aquesta primera i instintiva impressi\u00f3 ser\u00e0 corroborada pel discurs o no, \u00a0per\u00f2, en tot cas, si \u00e9s negativa des de bon comen\u00e7ament l\u2019esfor\u00e7 de l\u2019orador per compensar-la haur\u00e0 de ser molt m\u00e9s gran. \u00a0L\u2019orador ha de sentir-se c\u00f2mode amb la imatge que es despr\u00e8n de la seva aparen\u00e7a. \u00a0<\/span><\/p>\n

     <\/p>\n<\/div>\n

    \n

     <\/p>\n