{"id":14583,"date":"2021-11-03T09:49:18","date_gmt":"2021-11-03T08:49:18","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/?page_id=14583"},"modified":"2021-11-03T10:10:32","modified_gmt":"2021-11-03T09:10:32","slug":"6-el-llenguatge-i-el-vocabulari","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altemporda\/concurs-oratoria-alt-emporda\/lart-de-parlar\/6-el-llenguatge-i-el-vocabulari\/","title":{"rendered":"6. El llenguatge i el vocabulari"},"content":{"rendered":"

[<\/span>Torna a l’\u00edndex<\/a>]<\/span><\/p>\n

\n
\n

Fitxa 6: El llenguatge i el vocabulari<\/span><\/b>\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Descriptor <\/span><\/b><\/p>\n\n\n\n
\n

El coneixement e<\/b><\/span><\/span>s pot comunicar, la saviesa no.<\/b><\/span><\/span>
\n(Hermann Hesse)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Deia Quintili\u00e0 que \u201cles principals virtuts de l\u2019orador s\u00f3n la claredat, la propietat de les paraules, el bon ordre, ser mesurat en les frases i que no manqui ni sobri res\u201d.<\/span><\/p>\n

Comunicar b\u00e9 implica ser capa\u00e7 de persuadir l\u2019audi\u00e8ncia. Cal, doncs, saber adequar el llenguatge i escollir els recursos ret\u00f2rics m\u00e9s adients per aconseguir mantenir l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019auditori i que el missatge pugui ser ent\u00e8s. <\/span><\/span>Evidentment, l\u2019efectivitat tamb\u00e9 passa per utilitzar el registre adequat a la situaci\u00f3 comunicativa: cal pensar en quin nivell ling\u00fc\u00edstic s’ha de situar i si es domina aquell nivell.\u00a0 En qualsevol cas, cal rec\u00f3rrer als tecnicismes nom\u00e9s si \u00e9s necessari.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El proc\u00e9s per adaptar el llenguatge i el vocabulari del discurs s\u2019inicia abans de la planificaci\u00f3 del discurs pr\u00f2piament dit i continua durant l\u2019elaboraci\u00f3 del discurs i durant la intervenci\u00f3 mateixa. L\u2019orador ha d\u2019estar atent a la resposta del p\u00fablic i ser capa\u00e7 de reaccionar, utilitzar les f\u00f3rmules de cortesia adequades i els recursos ret\u00f2rics m\u00e9s adients per commoure l\u2019auditori.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

En el llenguatge oral, la bona ret\u00f2rica ha de buscar per damunt de tot<\/span> la claredat, la precisi\u00f3 i la immediatesa. La brevetat \u00e9s tamb\u00e9 una gran aliada: allargar innecess\u00e0riament les frases o el discurs no ajuda a transmetre el missatge. Atenci\u00f3, per\u00f2, a evitar la pobresa expressiva.
\n<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Cal fer \u00fas d’un llenguatge viu i expressiu, amb prefer\u00e8ncia pels verbs per damunt dels substantius.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

En paraules d’Arist\u00f2til: “Pensa com pensen els savis, per\u00f2 parla com la gent senzilla”.<\/span>
\n<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Idees clau<\/span><\/b><\/span><\/p>\n\n\n\n

\n
\nLa qualitat del llenguatge oral \u00e9s un dels elements del discurs que fa que els oients el puguin seguir i comprendre amb m\u00e9s facilitat. Cal no perdre de vista aquests aspectes:
\n<\/span>
\n<\/span><\/span><\/p>\n
    \n
  • Fer bon \u00fas del llenguatge oral: sintaxi, l\u00e8xic, vocabulari, claredat, precisi\u00f3, brevetat, oposici\u00f3 i ant\u00edtesi, evitant caure en la pobresa expressiva.
    \n<\/span><\/span><\/span><\/li>\n
  • Adaptar el discurs al p\u00fablic: cal trobar un llenguatge com\u00fa per poder arribar a l’oient.<\/span>
    \n<\/span><\/span><\/li>\n
  • Un bon orador ha d’intentar evitar l’us de mots crossa, j\u00f2quers i afegitons innecessaris al final de la frase.<\/span><\/span><\/li>\n
  • \u00c9s millor narrar que no reproduir dades. Cal usar frases de transici\u00f3.<\/span><\/span><\/li>\n
  • Evitar dobles negacions, formes passives, dobles interpretacions (atenci\u00f3 al llenguatge denotatiu\/connotatiu), expressions vagues i verbs generals. Els mots i expressions m\u00e9s dif\u00edcils s’han d’aclarir, explicar o exemplificar.<\/span><\/span><\/li>\n
  • Evitar fer oracions massa llargues (de m\u00e9s de dues l\u00ednies d’una p\u00e0gina escrita).<\/span><\/span><\/li>\n
  • L’\u00fas de la primera persona del plural ajuda a crear empatia: tothom pertany al mateix b\u00e0ndol. La primera persona del singular t\u00e9 un mat\u00eds m\u00e9s dominant.
    \n<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n

    LA TERMINOLOGIA<\/span><\/span><\/p>\n

    Tothom sap que no es parla de la mateixa manera a responsables d\u2019empresa, experts o acad\u00e8mics, <\/span>est<\/span>udiants<\/span> o nens de deu anys. <\/span><\/span><\/p>\n

    Una de les molt\u00edssimes raons \u00e9s que, d\u2019acord amb el<\/span> context en qu\u00e8 es desenvolupa una confer\u00e8ncia o xerrada, els coneixements previs i la formaci\u00f3 <\/span>dels nostres interlocutors, adaptarem la terminologia utilitzada.<\/span><\/span><\/p>\n

    Els termes que cal utilitzar en un discurs varien segons:<\/span><\/span><\/p>\n

      \n
    • La mat\u00e8ria del discurs<\/span><\/span><\/li>\n
    • Les formes<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n

      \u00a0<\/span>Per ra\u00f3 de la mat\u00e8ria:<\/span><\/u><\/span><\/p>\n

      Davant d\u2019un grup de t\u00e8cnics \u00e9s normal que s\u2019emprin termes propis de la seva especialitat (argots<\/span> organitzatius, inform\u00e0tics, jur\u00eddics, etc.) que tindran significaci\u00f3 per a aquest tipus d\u2019audi\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/p>\n

      Per\u00f2 els mateixos termes utilitzats amb persones no iniciades no seran adequats. Per aix\u00f2 \u00e9s <\/span>necessari, en funci\u00f3 del p\u00fablic, buscar equivalents, imatges expressives o exemples significatius.<\/span><\/span><\/p>\n

      Si cal que utilitzem de manera indispensable termes t\u00e8cnics, no hem de dubtar a explicar-los per facilitar-ne la comprensi\u00f3. Sovint no se sol fer per por de prendre l\u2019audi\u00e8ncia per incompetent. I, com que el p\u00fablic no s\u2019atreveix a demanar precisions per la mateixa ra\u00f3, pot acabar sense entendre el discurs.<\/span><\/span><\/p>\n

      Sempre hem de prendre precaucions i intentar que en els aclariments no fem comentaris que incloguin judicis de valor cap a la capacitat de comprensi\u00f3 del p\u00fablic o que puguin denotar massa sufici\u00e8ncia per part nostra. Hem de ser did\u00e0ctics si s’escau.
      \n<\/span><\/span><\/p>\n

       <\/p>\n

      Per ra\u00f3 de les formes:<\/span><\/span><\/u><\/p>\n

      Recordem que quan l\u2019auditori ens escolta es produeixen una s\u00e8rie d\u2019obstacles com ara:<\/span><\/span><\/p>\n

        \n
      • Pantalla emocional<\/span><\/span><\/li>\n
      • Prejudicis<\/span><\/li>\n
      • Tab\u00fas<\/span><\/li>\n
      • Etc.<\/span><\/span><\/li>\n<\/ul>\n

        La terminologia que emprem en la nostra exposici\u00f3 ha d\u2019evitar qualsevol expressi\u00f3 o vocable<\/span> que suposi un obstacle en l\u2019escolta plena dels nostres interlocutors.<\/span><\/span><\/p>\n

        Els errors de vocabulari i els defectes d’expressi\u00f3 suposen una barrera en la comprensi\u00f3: no ho oblidem.<\/span><\/span><\/p>\n

        En qualsevol cas, fins i tot un discurs formal pot admetre en algun moment l’\u00fas d’un registre m\u00e9s col\u00b7loquial: les an\u00e8cdotes, exemples i picades d’ullet ajuden a crear feed-back<\/i> si som capa\u00e7os de dosificar-ne l’\u00fas.
        \n<\/span><\/span><\/p>\n

        Un darrer consell: la gent tamb\u00e9 desconfia d’all\u00f2 perfecte. Cal que el discurs estigui preparat, l’expressi\u00f3 treballada, el vocabulari ben seleccionat… per\u00f2 l’aparen\u00e7a de naturalitat \u00e9s un valor afegit!<\/span><\/span><\/p>\n

         <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

        Pr\u00e0ctica<\/span><\/b><\/p>\n

        \n

        1. <\/span><\/u>
        \nL’explicaci\u00f3 de M. Dolores de Cospedal sobre la “indemnitzaci\u00f3 en diferit” de Luis B\u00e1rcenas. Analitzem-ne el llenguatge i la terminologia. Creieu que \u00e9s un discurs clar i entenedor?<\/span><\/span><\/p>\n

         <\/p>\n