La implementaci\u00f3 dels curr\u00edculums competencials de la LOMLOE porta temps generant molta controv\u00e8rsia. La lectura d’ Ideologia i curr\u00edculum<\/strong><\/em><\/a> de Michael Apple \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria que mai. Apple analitza com el curr\u00edculum mai \u00e9s neutral, sin\u00f3 que respon a interessos ideol\u00f2gics que determinen qu\u00e8 es considera coneixement valu\u00f3s i com es transmet.<\/strong><\/p>\n El professor nord-americ\u00e0 Michael Apple es demana si l’escola pot transformar la societat o no. La seva experi\u00e8ncia a prim\u00e0ria i secund\u00e0ria ens porta a q\u00fcestionar-nos qui decideix el coneixement que s’ensenya, qui es beneficia del sistema educatiu i qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 l’escola sigui m\u00e9s cr\u00edtica.<\/strong><\/p>\n Aquest assaig, Ideologia i curr\u00edculum<\/strong><\/em><\/a>, mostra com l\u201fescola reprodueix l\u201festructura ideol\u00f2gica i les formes de control social i cultural del pensament dominant.<\/p>\n Les persones (i tamb\u00e9 els mestres, \u00e9s clar) estem tan influenciats per la ideologia dominant, que la tenim arrelada a les nostres creences. Per aix\u00f2, \u00e9s tan important aprendre a pensar per un mateix, llegir els cl\u00e0ssics amb gran atenci\u00f3 i verificar-ho tot amb l’experi\u00e8ncia.<\/p>\n A banda del curr\u00edculum oficial hi ha un subjacent “curr\u00edculum ocult<\/strong>” que expressa el que en realitat pensa el mestre, com fa la classe quan es tanca la porta. Els alumnes no s\u00f3n receptors passius, sin\u00f3 participants actius per verificar all\u00f2 que ensenya l’escola.<\/p>\n M\u00e9s tard, Apple i Beane van publicar Escoles democr\u00e0tiques,<\/strong><\/em> el 1997 per mostrar el seu estudi sobre l’educaci\u00f3 democr\u00e0tica a escoles p\u00fabliques nord-americanes. Per a ells, una escola democr\u00e0tica ha de comptar amb estructures i processos democr\u00e0tics a la vida escolar, des de la participaci\u00f3 de tota la comunitat educativa i la recerca del b\u00e9 com\u00fa amb experi\u00e8ncies educatives i democr\u00e0tiques.<\/p>\n Un curr\u00edculum que promogui la democr\u00e0cia ha d’incloure diferents veus (en contra de la ideologia dominant) i fomentar el pensament cr\u00edtic dels alumnes. Perqu\u00e8 la democr\u00e0cia s’apr\u00e8n a la pr\u00e0ctica quotidiana, dins i fora de l’escola. <\/strong><\/p>\n L’escola no \u00e9s un mirall passiu, sin\u00f3 una for\u00e7a activa, que serveix tamb\u00e9 per legitimar les ideologies i formes econ\u00f2miques i socials que tan \u00edntimament hi estan relacionades. <\/em>(Michael Apple) Enlla\u00e7<\/a> a la publicaci\u00f3<\/strong><\/p>\n RELACIONAT:<\/strong><\/p>\n \u2192Los peligros de la colonizaci\u00f3n neoliberal del curr\u00edculum de educaci\u00f3n infantil<\/span><\/strong><\/a><\/p>\n En el sistema capitalista, el neoliberalismo irrumpe de manera agresiva en los sistemas educativos, imponiendo modelos pedag\u00f3gicos basados en las leyes del mercado y conformando nuevas subjetividades al servicio de \u00e9ste. Pero la apuesta por una nueva formaci\u00f3n del profesorado, el empleo de metodolog\u00edas diversas y el dise\u00f1o de nuevos materiales curriculares, puede producir cambios en lo que acontece en el aula, al margen de los curr\u00edculos oficiales y prescritos.<\/p>\n \u2192 Per qu\u00e8 l\u2019escola no \u00e9s una empresa?<\/strong><\/a><\/p>\n LAVAL, Christian (2005). \u00abPer qu\u00e8 l\u2019escola no \u00e9s una empresa?\u00bb. A:<\/span> Debats d\u2019educaci\u00f3<\/span> (2005: Barcelona) [article en l\u00ednia] <\/span>Fundaci\u00f3 Jaume Bofill; UOC. <\/span><http:\/\/www.uoc.edu\/dt\/cat\/laval0505.pdf><\/span><\/p>\n \u201c\u00c9s imprescindible per a la matei<\/span>xa vida democr\u00e0tica que ens preguntem p\u00fablicament sobre el <\/span>sentit de les mutacions dels sistemes educatius.<\/span><\/p>\n (\u2026) si l\u2019antic model escolar tenia una dimensi\u00f3 cultu<\/span>ral i pol\u00edtica predominant, l\u2019escola neoliberal<\/strong> s\u2019orienta molt m\u00e9s <\/span>clarament cap a objectius econ\u00f2mics com la competitivitat econ\u00f2<\/span>mica, la formaci\u00f3 d\u2019una m\u00e0 d\u2019obra adaptada a les necessitats i la <\/span>promoci\u00f3 de l\u2019esperit d\u2019empresa en la poblaci\u00f3. En aquest nou model, <\/span>les paraules clau s\u00f3n<\/span> compet\u00e8ncia<\/span>,<\/span> efic\u00e0cia<\/span>,<\/span> resultat<\/span>. <\/span><\/p>\n Tot seguit podem resumir les grans recomanacions dels <\/strong><\/span>organismes internacionals i europeus que constitueixen el model <\/span><\/strong>de pol\u00edtica educativa mundial que tots els governs hauran d\u2019a<\/span>plicar.<\/span><\/strong><\/p>\n Llegiu tot l\u2019article<\/strong><\/a>\u2026<\/p>\nDavant d\u2019un curr\u00edculum cada cop m\u00e9s orientat a criteris de mercat i a una suposada neutralitat competencial, Apple ens recorda que l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s un camp de lluita pol\u00edtica i que les decisions curriculars no nom\u00e9s configuren el que l\u2019alumnat apr\u00e8n, sin\u00f3 tamb\u00e9 la manera com es construeix la societat del futur. Un llibre imprescindible per entendre com els discursos sobre innovaci\u00f3 i compet\u00e8ncies poden amagar desigualtats i perpetuar determinades relacions de poder.<\/strong><\/h5>\n
\nL\u00b4escola \u00e9s una de les institucions decisives per a la reproducci\u00f3 de les tend\u00e8ncies socials, culturals i econ\u00f2miques.<\/span><\/span> En aquesta obra, Michael Apple explica el complex paper de les institucions educatives<\/strong> en la creaci\u00f3 i la perpetuaci\u00f3 de les condicions que donen suport a l’hegemonia ideol\u00f2gica i la seva relaci\u00f3 amb el curr\u00edculum.<\/span><\/span><\/span><\/p>\nPaper de l’escola<\/h4>\n
Democr\u00e0cia<\/h4>\n
\n<\/strong><\/em><\/p>\n
\n
\n