{"id":14522,"date":"2023-10-05T13:41:58","date_gmt":"2023-10-05T11:41:58","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/?p=14522"},"modified":"2025-04-03T08:30:10","modified_gmt":"2025-04-03T06:30:10","slug":"salut-mental-i-riscos-psicosocials-dels-docents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/actualitat\/salut-mental-i-riscos-psicosocials-dels-docents\/","title":{"rendered":"Salut mental i riscos psicosocials dels docents"},"content":{"rendered":"

El burnout<\/strong> \u00e9s una s\u00edndrome amb diferents estadis. El primer d\u2019ells, l\u2019esgotament, tant f\u00edsic com psicol\u00f2gic de la persona. Despr\u00e9s ve el de despersonalitzaci\u00f3, en el qual es produeix un enduriment emocional i una major o menor despreocupaci\u00f3 cap a l\u2019alumnat i els seus problemes o circumst\u00e0ncies. Finalment, la s\u00edndrome t\u00e9 impacte en l\u2019efic\u00e0cia en el treball. (La \u2018s\u00edndrome del docent cremat\u2019 ser\u00e0 considerada malaltia laboral<\/strong><\/a>)
\n<\/em><\/p>\n

\n

\u2192 Apatia, ansietat i esgotament: radiografia del professorat a Espanya<\/strong><\/a><\/p>\n

Un de cada tres professors ha experimentat falta d\u2019il\u00b7lusi\u00f3, apatia o p\u00e8rdua d\u2019inter\u00e8s<\/strong>. Gaireb\u00e9 el 40% ha tingut problemes psicol\u00f2gics importants, com ara<\/a> ansietat <\/strong><\/a>o depressi\u00f3<\/strong>. I el 37% reconeix estar esgotat f\u00edsicament i mentalment<\/strong>. S\u00f3n algunes de les xifres incloses a \u2018El professorat a Espanya\u2019, un estudi de la Fundaci\u00f3 SM <\/strong>amb 600 entrevistes personals a docents d\u2019infantil, prim\u00e0ria i secund\u00e0ria de tot Espanya. (Llegiu l’article sencer<\/a>)
\n<\/em><\/p>\n

\n
\n

\u2192 Docents al l\u00edmit: com afecta la s\u00edndrome del burnout a les escoles?<\/strong><\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

Indicadors de risc i s\u00edmptomes de l’esgotament professional entre el personal educatiu<\/p>\n

El col\u00b7lectiu docent\u00a0<\/strong>\u00e9s un dels que acumula m\u00e9s baixes per depressi\u00f3 o ansietat<\/strong> i en els \u00faltims anys la tend\u00e8ncia no ha afluixat. (Llegiu l’article sencer<\/a>)<\/em><\/p>\n<\/div>\n

\n

\u2192 El s\u00edndrome de burnout en los docentes: \u00bfEstamos sacrificando a nuestros maestros?<\/strong><\/a><\/p>\n

En los \u00faltimos a\u00f1os, el s\u00edndrome de burnout en los docentes se ha convertido en un problema cada vez m\u00e1s com\u00fan y preocupante<\/strong>. Este trastorno, tambi\u00e9n conocido como el s\u00edndrome del quemado<\/strong>, afecta a un gran n\u00famero de profesionales de la educaci\u00f3n que, debido a las exigencias laborales y el estr\u00e9s constante, experimentan un agotamiento emocional, f\u00edsico y mental que repercute negativamente en su desempe\u00f1o y calidad de vida. (Llegiu l’article sencer<\/a>)
\n<\/em><\/p>\n

\n

\u2192 La \u2018s\u00edndrome del docent cremat\u2019 ser\u00e0 considerada malaltia laboral<\/strong><\/a><\/p>\n

L\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) ha canviat la consideraci\u00f3 d\u2019aquesta s\u00edndrome des dels \u201cproblemes relacionats amb dificultats en el control de la vida\u201d als relacionats amb un estr\u00e8s cr\u00f2nic en el treball.<\/em><\/p>\n

El burnout \u00e9s una s\u00edndrome amb diferents estadis. El primer d\u2019ells, l\u2019esgotament, tant f\u00edsic com psicol\u00f2gic de la persona. Despr\u00e9s ve el de despersonalitzaci\u00f3, en el qual es produeix un enduriment emocional i una major o menor despreocupaci\u00f3 cap a l\u2019alumnat i els seus problemes o circumst\u00e0ncies. Finalment, la s\u00edndrome t\u00e9 impacte en l\u2019efic\u00e0cia en el treball. (Llegiu l’article sencer<\/a>)
\n<\/em><\/p>\n

\n

\u2192 La s\u00edndrome de desgast professional \u201cburnout\u201d i la seva incid\u00e8ncia socioeducativa<\/strong><\/a><\/p>\n

Els docents han de donar resposta a una societat cada vegada m\u00e9s exigent amb l\u2019educaci\u00f3, caracteritzada per m\u00faltiples factors no nom\u00e9s educatius, sin\u00f3 tamb\u00e9 socials. Aquest ampli ventall de variables als quals s\u2019enfronta el docent est\u00e0 provocant cert malestar per l\u2019aparici\u00f3 de m\u00faltiples problemes psicosocials com la s\u00edndrome de desgast professional o \u201cburnout\u201d. <\/em><\/p>\n

Aquesta investigaci\u00f3<\/a><\/strong>, feta a les Illes Balears, intenta determinar la prevalen\u00e7a d\u2019aquesta problem\u00e0tica psicosocial en els centres p\u00fablics de secund\u00e0ria , a partir de l\u2019estudi de tres variables: el cansament emocional, la despersonalitzaci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 personal. (Llegiu l’article sencer<\/a>)
\n<\/em><\/p>\n

\n

\u2192 Tensi\u00f3 laboral i burnout, en docents<\/strong><\/a><\/p>\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi exploratori \u00e9s avaluar els nivells de burnout i tensi\u00f3 laboral d\u2019una mostra de professors de diferents nivells educatius \u2013infantil, prim\u00e0ria, secund\u00e0ria (batxillerat i cicles formatius i professionals) i superior\u2013, per verificar si hi ha difer\u00e8ncies significatives entre uns i altres. Els resultats mostren relacions significatives entre diverses variables, aix\u00ed com difer\u00e8ncies significatives entre alguns d\u2019aquests col\u00b7lectius de docents en les mesures de burnout total, cinisme i control. (Llegiu l’estudi sencer<\/a>)<\/p>\n

\n

\u2192 El professorat \u00abcremat\u00bb. La s\u00edndrome de \u00abburnout\u00bb<\/strong><\/a><\/p>\n

(…) alguna cosa passa entre el docent carregat d’il\u00b7lusions i aquell que, amb el pas del temps, es mostra angoixat i, de vegades, estressat. Aquestes reflexions van motivar la investigaci\u00f3 que presentem1, per tal de saber quin \u00e9s \u00abl’estat\u00bb de la q\u00fcesti\u00f3 i determinar el grau de salut laboral dels mestres i les mestres d’educaci\u00f3 infantil i de prim\u00e0ria. (Llegiu l’article sencer<\/a>)<\/em><\/p>\n

\n

\u2192 Com et trobes, profe? Quan la salut mental entra a l\u2019aula<\/strong><\/a><\/p>\n

El que semblava allunyat de l\u2019aula ha anat soscavant el sistema fins a dificultar cada cop m\u00e9s la nostra labor professional. En un article d\u2019opini\u00f3<\/a> al mes de novembre, Teresa Terrades parla de l\u2019actual des\u00e0nim docent, analitza algunes de les causes i ja fa esment que aix\u00f2 pot ser l\u2019avantsala de problemes de salut mental del col\u00b7lectiu, i no li manca ra\u00f3.<\/em><\/p>\n

No cal analitzar tota la problem\u00e0tica del sistema educatiu per saber que l\u2019escola actualment est\u00e0 estressada.<\/em><\/p>\n

Potser \u00e9s moment que els docents reclamem ajuda als nostres dirigents per fer la nostra feina sense posar en risc la nostra salut. Seria necess\u00e0ria una diagnosi, en aplicaci\u00f3 de la llei 31\/1995 de Prevenci\u00f3 de Riscos Laborals, i efectuar la identificaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 dels riscos psicosocials del col\u00b7lectiu docent per poder planificar les actuacions per prevenir-los, amb l\u2019objectiu de la millora de les condicions de treball. (Llegiu l’article sencer<\/a>)
\n<\/em><\/p>\n

\n

DRETS LABORALS SALUT:<\/strong><\/p>\n

(Cliqueu les imatges per accedir al recurs)<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Llegiu tamb\u00e9:<\/strong><\/p>\n

\u2192La s\u00edndrome de desgast professional \u201cburnout\u201d i la seva incid\u00e8ncia socioeducativa<\/a><\/h3>\n

Problemes de les intervencions en salut mental als centres educatius<\/a><\/p><\/blockquote>\n