{"id":13952,"date":"2023-05-12T13:16:44","date_gmt":"2023-05-12T11:16:44","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/?p=13952"},"modified":"2024-02-27T12:41:34","modified_gmt":"2024-02-27T11:41:34","slug":"que-es-una-collaboracio-publico-privada-cpp-i-com-ens-afecta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/dinamitzacio\/escoles-verdes\/que-es-una-collaboracio-publico-privada-cpp-i-com-ens-afecta\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s una Col\u00b7laboraci\u00f3 P\u00fablico-Privada (CPP) i com ens afecta"},"content":{"rendered":"

L’informe sobre el dret a l’educaci\u00f3 de la relatora<\/span><\/span> especial de les Nacions Unides expressa la seva<\/span><\/span> preocupaci\u00f3 sobre \u00abel persistent infrafinan\u00e7ament de l’educaci\u00f3<\/span><\/span> p\u00fablica i l’augment r\u00e0pid i no regulat de les entitats del sector privat\u00bb.<\/span><\/span><\/span><\/em><\/p>\n

\n

\"\"<\/a>\u2192 Qu\u00e8 \u00e9s una Col\u00b7laboraci\u00f3 P\u00fablico-Privada (CPP) i com ens afecta<\/a><\/strong><\/p>\n

“Sota la f\u00f3rmula contractual de Col\u00b7laboracions P\u00fablico-Privades (CPPs<\/span>), infraestructura, hospitals, escoles i altres serveis clau es lliuren al privat, augmentant els seus beneficis mentre empitjora el servei, prolifera la corrupci\u00f3 i es buiden les arques de l’Estat.<\/h5>\n

La recepta CPP<\/span> est\u00e0 convertint-se en la soluci\u00f3 gaireb\u00e9 \u00fanica per finan\u00e7ar i \/ o gestionar els nostres b\u00e9ns i serveis p\u00fablics, per\u00f2 l\u2019Estat no est\u00e0 preparat per negociar-los, supervisar-los, garantir la seva transpar\u00e8ncia i efectivitat, ni assegurar que s\u2019executen en l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic. Llegiu m\u00e9s<\/a>…<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019informe \u201cLes col\u00b7laboracions publicoprivades (CPPs) com a eines de privatitzaci\u00f3<\/a>\u201d<\/strong> \u00e9s una publicaci\u00f3 en tres parts que fa una radiografia del marc legal<\/strong> d\u2019aquest tipus de contractes a l\u2019Estat espanyol, estudiant en profunditat el cas de les infraestructures, la sanitat i l\u2019educaci\u00f3<\/strong>. Ens situa en el marc global, explicant les causes estructurals d\u2019aquesta gran empenta de privatitzacions encobertes dels nostres serveis i b\u00e9ns p\u00fablics”.<\/p>\n

Llegiu m\u00e9s…<\/a><\/p>\n

\n

\"\"<\/a>\u2192 L\u2019educaci\u00f3 i la nova filantropia: el desembarcament<\/span> de La Caixa, el Banco Santander o Telef\u00f3nica a<\/span> l\u2019escola p\u00fablica<\/span><\/span><\/strong><\/a><\/p>\n

“Quines s\u00f3n les pr\u00e0ctiques de mercat educatiu, els canvis en els models de formaci\u00f3 docent i <\/span>els nous discursos sobre l’emprenedoria empresarial i la innovaci\u00f3 educativa que estan <\/span>promovent conjuntament els governs i la filantropia?<\/span><\/span><\/p>\n

(…) en<\/strong><\/span> el<\/span> neoliberalisme<\/span> els<\/span> governs<\/span> no<\/span><\/strong>
s\u2019inhibeixen sin\u00f3 que fan una pol\u00edtica activa per promoure la privatitzaci\u00f3 i el mercat.<\/span><\/strong><\/span>
Aquests agents i fundacions vesteixen les seves accions i donacions d\u2019altruisme i filantropia <\/span>per<\/span> introduir els seus principis organitzatius i les seves l\u00f2giques dins l\u2019educaci\u00f3<\/span>. Fan <\/span>funcionar el m\u00f3n com els interessa amb la nova caritat, uneixen filantropia i capitalisme per <\/span>fer negoci i canviar l\u00f2giques organitzatives portant-les cap al m\u00f3n empresarial. Tenim clars <\/span>exemples amb la<\/span> Bill Gates Foundation<\/span> o la<\/span> Mark Zuckerberch Foundation”<\/span>. (Llegiu m\u00e9s…<\/a>)<\/span><\/span><\/p>\n

\n

\u2192 Privatitzaci\u00f3 i mercantilitzaci\u00f3: l\u2019educaci\u00f3 i les escoles com a b\u00e9ns de mercat<\/span><\/strong><\/a><\/p>\n

Enregistrament<\/a> del debat extraordinari sobre l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica catalana<\/span><\/p>\n

\n

\u2192 Neoliberalizaci\u00f3n filantr\u00f3pica y nuevas formas de privatizaci\u00f3n educativa<\/strong><\/a>, Geo Saura<\/p>\n

“Este art\u00edculo explora las formas de gobernanza emergentes que se est\u00e1n constituyendo en el campo de la pol\u00edtica educativa mediante la interacci\u00f3n entre la nueva filantrop\u00eda, las compa\u00f1\u00edas privadas y los gobiernos p\u00fablicos.<\/p>\n

(…) no quieren docentes sino l\u00edderes<\/strong>. Las formaciones y pr\u00e1cticas docentes se desarrollan bajo un compendio de programas, para crear profesionales eficaces, que imitan acciones del \u00e1mbito empresarial tales como Design thinking, Teach like a Champion o Teaching as Leadership que heredan de TfA. Estos programas de liderazgo<\/strong>, tal y como afirma una de sus l\u00edderes, son ejecutados con el prop\u00f3sito de promover el \u201cliderazgo del yo\u201d.<\/p>\n

\n

As\u00ed intentan repoblar en lo que denominan \u201cecosistema educativo\u201d, esto quiere decir incluso dentro del mercado empresarial, definiendo a los alumnos o embajadores como \u201cagentes del cambio\u201d.<\/p>\n<\/div>\n

\n

\u2192 Per qu\u00e8 l’escola no \u00e9s una empresa?<\/strong><\/a><\/p>\n

LAVAL, Christian (2005). \u00abPer qu\u00e8 l\u2019escola no \u00e9s una empresa?\u00bb. A:<\/span> Debats d\u2019educaci\u00f3<\/span> (2005: Barcelona) [article en l\u00ednia] <\/span>Fundaci\u00f3 Jaume Bofill; UOC. <\/span><http:\/\/www.uoc.edu\/dt\/cat\/laval0505.pdf><\/span><\/p>\n

“\u00c9s imprescindible per a la matei<\/span>xa vida democr\u00e0tica que ens preguntem p\u00fablicament sobre el <\/span>sentit de les mutacions dels sistemes educatius.<\/span><\/p>\n

(…) si l\u2019antic model escolar tenia una dimensi\u00f3 cultu<\/span>ral i pol\u00edtica predominant, l\u2019escola neoliberal<\/strong> s\u2019orienta molt m\u00e9s <\/span>clarament cap a objectius econ\u00f2mics com la competitivitat econ\u00f2<\/span>mica, la formaci\u00f3 d\u2019una m\u00e0 d\u2019obra adaptada a les necessitats i la <\/span>promoci\u00f3 de l\u2019esperit d\u2019empresa en la poblaci\u00f3. En aquest nou model, <\/span>les paraules clau s\u00f3n<\/span> compet\u00e8ncia<\/span>,<\/span> efic\u00e0cia<\/span>,<\/span> resultat<\/span>. <\/span><\/p>\n

Tot seguit podem resumir les grans recomanacions dels <\/strong><\/span>organismes internacionals i europeus que constitueixen el model <\/span><\/strong>de pol\u00edtica educativa mundial que tots els governs hauran d\u2019a<\/span>plicar:<\/span><\/strong><\/p>\n


– Reduir, o si m\u00e9s no contenir, les despeses p\u00fabliques d\u2019edu<\/span>caci\u00f3 afavorint tant com es pugui la despesa privada.<\/span>
–<\/span> Descentralitzar les decisions en l\u2019\u00e0mbit local i augmentar l\u2019au<\/span>tonomia dels establiments, no tant per a desenvolupar la<\/span>
democr\u00e0cia participativa com per a fer-ne unes entitats fle<\/span>xibles, reactives a una demanda local.<\/span>
– Introduir mecanismes competitius en el funcionament dels <\/span>establiments per a estimular-ne l\u2019efic\u00e0cia.<\/span>
– Emprar eines de gesti\u00f3 de les empreses privades i la l\u00f2gica <\/span>del<\/span> management<\/span> per a augmentar la pressi\u00f3 i el control sobre<\/span>
els professors, la resta del personal i l\u2019alumnat mateix.<\/span>
– Rec\u00f3rrer a pedagogies orientades cap a les \u00abcompet\u00e8n<\/span>cies\u00bb m\u00e9s que cap als \u00abconeixements\u00bb, \u00e9s a dir, pedagogies<\/span>
que alhora facilitin les eines b\u00e0siques necess\u00e0ries per a la inser<\/span>ci\u00f3 professional i afavoreixin el<\/span> savoir-faire<\/span> i el<\/span> savoir-\u00eatre<\/span>
per damunt del coneixement acad\u00e8mic.<\/span>
– Vincular a tot arreu on sigui possible les escoles amb les empre<\/span>ses, en l\u2019ensenyament t\u00e8cnic i professional, per\u00f2 tamb\u00e9 en <\/span>la formaci\u00f3 general, per tal d\u2019adaptar les noves generacions <\/span>a la \u00absocietat d\u2019empreses\u00bb.<\/span><\/p>\n

Llegiu tot l’article<\/strong><\/a>…<\/p>\n

\n

\u2192 Noves formes de privatitzaci\u00f3 a l\u2019Ensenyament<\/strong><\/a>
\nPep Barcel\u00f3<\/p>\n

“Actors privats han, i estan, contribuint al desenvolupament d\u2019una<\/strong> ind\u00fastria educativa<\/strong> que es troba darrere de la privatitzaci\u00f3 educativa a diferents pa\u00efsos. Aquesta ind\u00fastria educativa es presenta com un benefici per als governs: subcontractaci\u00f3 activitats convencionals; la formaci\u00f3 dels professionals; els llibres de text o programari; la redacci\u00f3 de textos de pol\u00edtiques d\u2019educaci\u00f3 o l\u2019avaluaci\u00f3 de pol\u00edtiques i programes; els productes TIC i certificacions; serveis de preparaci\u00f3 de proves; assessors…(…) \u00c9s evident que estem davant d\u2019una estrat\u00e8gia de les corporacions en la direcci\u00f3 de facilitar material, formaci\u00f3, manteniment, creaci\u00f3 de centres…, aparentment de forma altruista (acci\u00f3 social), per\u00f2 cercant, realment, imatge, rebaixa fiscal, vendes, incid\u00e8ncia ideol\u00f2gica en la poblaci\u00f3 (estat d\u2019opini\u00f3, conducta…).<\/strong><\/p>\n

cal considerar, tamb\u00e9, la privatitzaci\u00f3 en educaci\u00f3 en la importaci\u00f3 d\u2019idees, t\u00e8cniques i pr\u00e0ctiques del sector privat per tal de que el sector p\u00fablic s\u2019assembli m\u00e9s a les empreses i al m\u00f3n empresarial<\/strong>. Aquesta privatitzaci\u00f3 en l’educaci\u00f3 contribueix a construir una nova “moral del mercat” on l’educaci\u00f3 experimenta un proc\u00e9s de mercantilitzaci\u00f3 i es considera nom\u00e9s una mercaderia que pel seu valor per a la persona o la societat.<\/span><\/p>\n

(…) fundacions i empreses, utilitzant la filantropia, estan ocupant espais abans naturals de les administracions p\u00fabliques. Aquestes, es retiren i deixen les seves responsabilitats en mans d’entitats privades. Fundacions com la del Banc de Santander, La Caixa a trav\u00e9s d’eduCaixa, Endesa (Educa Endesa) prenen aquest paper suposadament filantr\u00f2pic i penetren en el m\u00f3n educatiu<\/strong>. Igualment comen\u00e7a la penetraci\u00f3 de les multinacionals com Ashoka (EUA) famosa per les seves “Escoles Changemakers” o d\u2019United Way (“Treballem per l’\u00e8xit escolar”), que s’estan estenent amb rapidesa per l’Estat Espanyol i es presenten com a col\u00b7laboradores en la millora del sistema educatiu<\/strong>.<\/p>\n

Totes aquestes empreses i\/o corporacions financeres insisteixen en:<\/p>\n