(…) es constata un enquistament de la pobresa i l\u2019exclusi\u00f3 social a Catalunya<\/strong> que afecta de manera constant entre una cinquena i una quarta part de la poblaci\u00f3. A m\u00e9s, a la fredor de les dades s\u2019afegeix una certa naturalitzaci\u00f3 de les desigualtats que ens porta a acceptar, almenys aparentment, que una de cada quatre persones no aconsegueix satisfer de forma regular les seves necessitats b\u00e0siques<\/strong>.<\/p>\n (…), la tradicional i fins fa unes d\u00e8cades \u00absegura\u00bb palanca cap a la inclusi\u00f3 social, el treball<\/strong>, ha deixat de funcionar. La pobresa en el treball<\/strong> (in-work poverty en la terminologia anglosaxona) ha posat nom a una realitat fins fa uns anys inconcebible: la possibilitat d\u2019estar treballant i, malgrat la remuneraci\u00f3 i la protecci\u00f3 que aix\u00f2 hauria de comportar des del punt de vista dels drets laborals, no disposar dels recursos necessaris per garantir una vida digna, per sobre del llindar de la pobresa<\/p>\n Les derivades psicosocials del desequilibri entre economia i societat<\/strong><\/span><\/p>\n (…) , el que implica avui arribar a final de mes no \u00e9s el mateix que fa una d\u00e8cada, quan ser mileurista era motiu de queixa i mobilitzaci\u00f3; actualment, ser mileurista resulta gaireb\u00e9 una perspectiva positiva. Una societat cansada o resignada<\/strong> que estaria assumint amb certa passivitat l\u2019estancament socioecon\u00f2mic d\u2019una part molt significativa de la poblaci\u00f3. Aquest cansament ens ha de portar a una reflexi\u00f3 sobre els impactes en la salut<\/strong>, sobretot mental per\u00f2 tamb\u00e9 f\u00edsica, de moltes persones, aix\u00ed com en el seu benestar subjectiu.<\/p>\n (…), les persones sense estudis o amb estudis primaris tenen un percentatge de malestar emocional superior, del 36,9% davant el 18,7% de la poblaci\u00f3 amb estudis universitaris. Finalment, els percentatges de malestar emocional entre les dones s\u00f3n m\u00e9s alts en tots els eixos, assolint una difer\u00e8ncia r\u00e8cord de 18 punts en el segment amb estudis primaris o sense estudis.<\/p>\n CONCLUSIONS I PROPOSTES<\/strong> <\/p>\n
\nL\u2019afebliment i vulneraci\u00f3 sistem\u00e0tica dels drets socials que portem anys constatant posen de manifest l\u2019esgotament d\u2019un model<\/strong> i la necessitat d\u2019una nova mirada, d\u2019un canvi de paradigma<\/strong>.
\nLes dades i l\u2019observaci\u00f3 directa de la realitat en diversos terrenys \u2013habitatge, treball, economia de les llars i necessitats b\u00e0siques, entre altres\u2014 conflueixen en una mateixa conclusi\u00f3: els poders p\u00fablics estan fallant com a garants dels nostres drets socials i de ciutadania. La pobresa en el treball \u00e9s la darrera mostra del col\u00b7lapse sist\u00e8mic que la crisi pand\u00e8mica va acabar d\u2019accentuar. Ni tan sols tenir feina \u00e9s garantia d\u2019integraci\u00f3 social i d\u2019uns recursos suficients per a una vida digna. Davant aquest escenari, tots els actors i la societat civil estem cridades a prendre consci\u00e8ncia i actuar, des de la corresponsabilitat, per una transformaci\u00f3 estructural que posi les persones, la vida i les cures al centre per desenvolupar un nou model just i sostenible des del punt vista social, econ\u00f2mic i mediambiental”.<\/strong><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/wp-content\/uploads\/usu1130\/2022\/12\/Informe-INSOCAT.png\")
<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"