{"id":12949,"date":"2022-10-17T16:39:24","date_gmt":"2022-10-17T14:39:24","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/?p=12949"},"modified":"2025-01-14T08:28:11","modified_gmt":"2025-01-14T07:28:11","slug":"preocupacio-per-lelevada-presencia-de-neuromites-a-leducacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/actualitat\/preocupacio-per-lelevada-presencia-de-neuromites-a-leducacio\/","title":{"rendered":"Preocupaci\u00f3 per l’elevada pres\u00e8ncia de neuromites a l’educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Quina \u00e9s la porta d’entrada dels neuromites al sistema educatiu? On s’expliquen i es validen teories pseudocient\u00edfiques que els docents donen com a bones?<\/p>\n

Els neuromites estan \u00e0mpliament extesos als llibres de text, als cursos de formaci\u00f3, als m\u00e0sters de professorat, als estudis de magisteri, psicologia i de Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3, a les oposicions… Han anat proliferant i escampant-se entre els diferents professionals de l’educaci\u00f3 i a dia d’avui s’han convertit en un problema de primera magnitud.<\/strong>\u00a0 “<\/span><\/span>La influ\u00e8ncia d’aquests mites a l’aula \u00e9s problem\u00e0tica perqu\u00e8 malgasta diners, temps i esfor\u00e7os, que es podrien gastar millor en el desenvolupament de pr\u00e0ctiques basades en l’evid\u00e8ncia”. (Sylvan and Christodoulou, 2010; Pasquinelli, 2012). I tamb\u00e9 per la desconfian\u00e7a i el despretigi social, i acad\u00e8mic, que generen cap als estudis relacionats amb l’educaci\u00f3 i cap als seus professionals.
\n<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Falla la supervisi\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Ja l’any 2017 el Ministeri d’Educaci\u00f3 estava treballant en un “Plan de Neurociencia en Educaci\u00f3n”.<\/p>\n

“(…) los responsables de formar a profesionales de la educaci\u00f3n, de la psicolog\u00eda, que estar\u00e1n luego implicados en contextos escolares, son cada vez m\u00e1s conscientes de esta responsabilidad. \u201cYa en muchas universidades, desde el primer cuatrimestre del primer curso de grado se les acerca a las mejores evidencias cient\u00edficas, a las mejores revistas de impacto en neurociencia, psicolog\u00eda, neurolog\u00eda, ciencias del aprendizaje\u2026 para formarles seg\u00fan lo que est\u00e1 public\u00e1ndose en la comunidad cient\u00edfica internacional y ser capaces de detectar neuromitos. Si conocen muy bien las evidencias en ciencias de la educaci\u00f3n, as\u00ed como las investigaciones en neurociencia, no har\u00e1n traspasos equivocados de lo que nos descubre la neurociencia al terreno de la educaci\u00f3n\u201d. (Sandra Racionero, dins l’article <\/em>C\u00f3mo trasladar la ciencia a las aulas (y evitar los neuromitos<\/strong><\/a>, El Diario de la Educaci\u00f3n)<\/p>\n

Lluny de resoldre’s, el problema de l’expansi\u00f3 de neuromites en el nostre sistema educatiu ha anat a m\u00e9s. Aquest fet ens fa preguntar-nos si hi ha alg\u00fa que supervisi els continguts que es difonen a les facultats d’Educaci\u00f3, Psicologia, als m\u00e0sters i les formacions del professorat, etc. i que vetlli per la qualitat i el rigor dels coneixements que s’hi imparteixen.<\/p>\n

A qui correspon aturar i corregir l’expansi\u00f3 i la reproducci\u00f3 de la pseudoci\u00e8ncia<\/strong><\/a> en l’\u00e0mbit educatiu?
\n<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Cal millorar la formaci\u00f3 cient\u00edfica del professorat i utilitzar de manera rigorosa les investigacions en neuroci\u00e8ncia<\/strong><\/a>.<\/span><\/p>\n

S’usa el terme neuromites<\/strong><\/a> per referir-se a falses creences o males interpretacions respecte als fets neurocient\u00edfics. Abunden en l’educaci\u00f3, i s\u00f3n falses creences anomenades neuromites per la seva manca de suport emp\u00edric i l’\u00fas de conceptes pseudocient\u00edfics<\/strong>.<\/span><\/span> Molts d’aquests mites es basen en distorsions, extrapolacions i malinterpretacions de descobriments cient\u00edfics utilitzats de forma fal\u00b7la\u00e7.
\n<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples, estils d\u2019aprenentatge, estimulaci\u00f3 primerenca, hemisferis cerebrals predominants, temps d\u2019atenci\u00f3, DUA, etc.
\n<\/strong><\/em><\/p>\n

\n

En aquest estudi els autors analitzen les creences en neuromites entre el professorat\u00a0 (presenten en una mostra de >800 professors de Catalunya). Despr\u00e9s observen l’efecte d’un curs formatiu sobre la neuroci\u00e8ncia de l’aprenentatge en ells, tant a curt com a llarg termini.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u2192Tenacious educational neuromyths: Prevalence among teachers and an intervention<\/span><\/strong><\/a><\/p>\n

Hector<\/span>Ruiz-Martin,<\/span> <\/span><\/span><\/a>Marta <\/span>Portero-Tresserra<\/span>, <\/span><\/span>Agust\u00edn<\/span>Mart\u00ednez-Molina,<\/span> <\/span><\/span>Marta<\/span>Ferrero<\/span><\/span><\/p>\n

En aquest fil<\/a><\/strong> H\u00e9ctor Ruiz explica els resultats de la investigaci\u00f3.
\n<\/span><\/p>\n

“Los “neuromitos” educativos son malentendidos o malinterpretaciones de hallazgos cient\u00edficos sobre el cerebro, que se usan para describir aspectos de la ense\u00f1anza y el aprendizaje, y que con frecuencia se traducen en aplicaciones pr\u00e1cticas para el aula de dudosa eficacia”.<\/span><\/em><\/p>\n

(…) se revelan prevalencias muy altas (>80%) de algunos neuromitos, como el de los estilos de aprendizaje o el de los ejercicios que mejoran la integraci\u00f3n funcional de los hemisferios”<\/strong>.<\/span><\/em><\/p>\n

Finalmente reflexionamos sobre el concepto de neuromito y las implicaciones que su presencia puede tener en la toma de decisiones educativas (algunas administraciones han invertido sumas de dinero relevantes en medidas basadas en algunos de estos mitos<\/em>).<\/span><\/p>\n

Diversos estudis han revelat una alta prevalen\u00e7a comuna de neuromites educatius entre professors de diferents pa\u00efsos.<\/span><\/span> No obstant aix\u00f2, fins ara nom\u00e9s s’ha informat d’una intervenci\u00f3 destinada a reduir aquestes creences entre el professorat en servei, i es va dur a terme en un entorn no naturalista.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

Analitza com encara prevaleixen alguns mites relacionats amb la neurologia,la psicologia i l\u2019aprenentatge i com afecta encara en el disseny d\u2019activitats i intervencions pedag\u00f2giques a l\u2019aula.<\/span><\/p>\n

\n

\u2192Neuromitos en educaci\u00f3n o c\u00f3mo ense\u00f1ar sin base cient\u00edfica<\/strong><\/a><\/p>\n

Joana B. Arg\u00fceso<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n

\u2192Neuroeducaci\u00f3, compte amb els mites<\/strong><\/a><\/p>\n

Anna For\u00e9s<\/p>\n<\/header>\n<\/article>\n<\/div>\n<\/div>\n

Intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples, estils d\u2019aprenentatge, estimulaci\u00f3 primerenca, hemisferis cerebrals predominants, temps d\u2019atenci\u00f3\u2026<\/strong> Aquestes expressions els sonen molt als pares que acaben de sortir del tour de force de les visites a llars d\u2019infants, col\u00b7legis i instituts, per preinscriure els seus fills a la seva escola preferida.<\/em><\/p>\n

Hi ha escoles que fan bandera de fonamentar els seus m\u00e8todes en el funcionament del cervell. Per\u00f2 neurocient\u00edfics i pedagogs fa anys que alerten que alguns d\u2019aquests conceptes no tenen cap base cient\u00edfica. En alguns casos, els experiments ja els han desmentit i fins i tot han apuntat que poden ser perjudicials, si es prenen massa al peu de la lletra.<\/em><\/p>\n

\n

\u2192Neuromitos y por qu\u00e9 persisten en el aula<\/strong><\/a><\/p>\n

mcguffineducativo<\/p>\n

Los m\u00e9todos de ense\u00f1anza que se dicen estar basados en c\u00f3mo funciona el cerebro se utilizan ampliamente en las escuelas, pero la mayor\u00eda de ellos se basan en malentendidos o una tergiversaci\u00f3n de la neurociencia. Se basan en neuromitos que promueven “cantidades alarmantes de desinformaci\u00f3n.”<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00bfde qui\u00e9n es el papel para asegurar que la ense\u00f1anza se base en la evidencia? \u00bfQui\u00e9n debe solicitar pruebas detr\u00e1s de los m\u00e9todos de ense\u00f1anza? \u00bfLos maestros? \u00bfLa Ofsted? \u00bfLos padres? \u00bfLos gobernantes?<\/span><\/p>\n

\n

\u2192Es pot aplicar la neuroci\u00e8ncia a l\u2019educaci\u00f3?<\/strong><\/a><\/p>\n

\n

Entendre el cervell en els processos d\u2019aprenentatge<\/p>\n

David Bueno<\/p>\n

Es pot estudiar l\u2019aplicaci\u00f3 de la neuroci\u00e8ncia a l\u2019educaci\u00f3 mantenint tots els ets i uts del m\u00e8tode cient\u00edfic utilitzat en neuroci\u00e8ncia? O encara m\u00e9s b\u00e0sic, es pot aplicar la neuroci\u00e8ncia a l\u2019educaci\u00f3?<\/p>\n

\n<\/div>\n

\u2192L\u2019educaci\u00f3 necessita evid\u00e8ncia cient\u00edfica, ara m\u00e9s que mai<\/strong><\/a><\/p>\n

En els darrers anys l\u2019educaci\u00f3 ha viscut sotmesa al vaiv\u00e9 de modes educatives que no venien acompanyades de proves sobre la seva efic\u00e0cia ni de recerques cient\u00edfiques que sustentessin, amb proves, les teories que r\u00e0pidament es volien convertir en propostes educatives.<\/em><\/p>\n

\n

Alguns dels cient\u00edfics que fan recerca sobre aquesta problem\u00e8tica s\u00f3n:<\/p>\n

H\u00e9ctor Ruiz, Marta Portero, David Bueno, Anna For\u00e9s,<\/span> Jos\u00e9 Ram\u00f3n Alonso, Marta Ferrero<\/p>\n

BIBLIOGRAFIA RELACIONADA EN AQUEST<\/strong> ENLLA\u00c7<\/strong><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/h4>\n

RELACIONAT:<\/h4>\n

Noves pedagogies<\/a><\/p><\/blockquote>\n