![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/wp-content\/uploads\/usu1130\/2022\/07\/Identitat-professorat-de-secundaria-1024x634.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quina \u00e9s la funci\u00f3 principal del professorat de secund\u00e0ria?<\/strong> Per a qu\u00e8 se l’ha preparat i qu\u00e8 se li exigeix? Qu\u00e8 se n’espera d’ell o d’ella? Quina \u00e9s la tasca principal que ha de fer? Ha d’educar? Ha de gestionar conflictes? Ha d’entretenir? Ha d’instruir? Ha d’ensenyar biologia o ha d’informar per a la salut i la higiene sexual? Ha d’explicar la utilitzaci\u00f3 dels condons per prevenir la sida o ha d’ensenyar a llegir?<\/p>\n La “transformaci\u00f3”, imposada pels canvis de legislaci\u00f3, que el sistema<\/span> educatiu ha sofert en els darrers anys, no ha tingut en <\/span>compte q\u00fcestions transcendentals per tal d’aconseguir que aquesta<\/span> transformaci\u00f3 tingu\u00e9s \u00e8xit (fonamentalment l’opini\u00f3 del propi professorat respecte de la seva tasca docent). Les decisions pol\u00edtiques en mat\u00e8ria educativa han anat modificant el perfil professional del professorat. Les demandes que es fan al professorat han anat en augment i aquest exc\u00e8s de responsabilitzaci\u00f3 amb que se l’ha carregat, juntament amb la manca de recursos per donar resposta a totes aquestes demandes, s’han tradu\u00eft en malestar i esgotament<\/strong><\/a>. Quins resultats ha donat canviar la professi\u00f3 docent a cops de decrets? S’identifiquen els professors amb el rol docent que l’administraci\u00f3 els assigna? Correspon als pol\u00edtics, a trav\u00e9s del desplegament de lleis educatives, determinar com han de treballar els professors? Existeix alguna cosa semblant a una “llei de la medicina” que diu als metges en qu\u00e8 consisteix i com han de fer la seva feina que canvia cada vegada que canvia el govern i la seva ideologia? Apunts per a una reconstrucci\u00f3 de la identitat del professorat de Secund\u00e0ria<\/strong><\/a><\/p>\n Joaquim Prats (Ed.)\u00a0La Secund\u00e0ria a examen<\/strong><\/p>\n “… durant la d\u00e8cada dels 90 del segle passat a Catalunya s’ha anat imposant un nou model educatiu d’acord amb una part dels models anglosaxons. Aquest model, a m\u00e9s de no generar cap mena d’entusiasme col\u00b7lectiu entre el professorat, no sembla a hores d’ara que hagi assolit ni de bon tros el munt d’expectatives que oficialment havia de generar.<\/p>\n Entre els resultats de l’aplicaci\u00f3 de la Reforma Educativa dels 90 s’ha produ\u00eft una situaci\u00f3 nova que abans no existia:\u00a0la crisi d’identitat del professorat de Secund\u00e0ria<\/strong>, en especial el de l’ESO. Abans dels 90 la funci\u00f3 d’un professor o professora de Secund\u00e0ria\u2013en especial a l’escola p\u00fablica\u2014resultava clar: impartir doc\u00e8ncia d’una disciplina o d’un grup de disciplines espec\u00edfiques. Actualment aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed i el nostre professorat de Secund\u00e0ria, s’ha anat convertint per obra i gr\u00e0cia de les decisions pol\u00edtiques en mat\u00e8ria educativa en flying teachers que busquen l’aterratge o b\u00e9 en una pista de l’etapa post-obligat\u00f2ria o, atesa la mitjana d’edat d’aquest sector professional, en una jubilaci\u00f3 anticipada en condicions econ\u00f2miques m\u00ednimament dignes. Pel que fa a la seva funci\u00f3 principal actual resulta f\u00e0cil observar en les seves manifestacions una certa perplexitat. I aix\u00f2 \u00e9s degut, en la meva opini\u00f3, a dos grans impactes[1] sobre el seu quefer diari: d’una banda la realitat d’una aula excessivament\u00a0diversa<\/strong>\u00a0que no hi ha sistema hum\u00e0 de gestionar si l’objectiu \u00e9s construir aprenentatges; i, de l’altra, el disseny te\u00f2rico-pol\u00edtic sobre el seu\u00a0perfil professional<\/strong>. El professorat n’ha sortit com a m\u00ednim desconcertat: \u00bfqu\u00e8 s’espera d’ell o d’ella? \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el principal? \u00bfha d’educar? \u00bfha de gestionar conflictes? \u00bfha d’entretenir? \u00bfha d’instruir? \u00bfha d’ensenyar biologia o ha d’informar per a la salut i la higiene sexual? \u00bfha d’explicar la utilitzaci\u00f3 dels condons per prevenir la sida o ha d’ensenyar a llegir?<\/p>\n Crec que cal amb urg\u00e8ncia redefinir el que \u00e9s principal i el que \u00e9s de segon ordre en el professorat de Secund\u00e0ria. En definitiva: cal elaborar una proposta que contribueixi a reconstruir la seva identitat. \u00c9s a dir cal respondre amb contund\u00e8ncia i claredat, sense mots abstrusos, la pregunta seg\u00fcent: \u00bfqu\u00e8 se li pot demanar i, fins i tot exigir, al professorat de Secund\u00e0ria? \u00bfQuina \u00e9s la funci\u00f3 principal per a la qual s’ha de preparar i ha de mantenir una formaci\u00f3 permanent?<\/strong><\/p>\n Per intentar aproximar-nos a una resposta a aquesta pregunta intentarem escatir quines s\u00f3n les raons de la necessitat de l’escola en la nostra societat. En definitiva: \u00bfper a qu\u00e8 els pares porten els fills a l’escola?<\/strong>”<\/p>\n Qu\u00e8 s’hi va a fer a una escola?<\/strong> Recordem una evid\u00e8ncia: a l’escola s’hi va a aprendre. I qu\u00e8 s’hi va a aprendre? All\u00f2 que no es pot aprendre al carrer i que no es pot aprendre nom\u00e9s a la televisi\u00f3.<\/p>\n El professorat de Secund\u00e0ria, doncs, ha de recuperar la consci\u00e8ncia que la seva funci\u00f3 principal \u00e9s la instrucci\u00f3 dels fets, conceptes i procediments propis d’una disciplina o grup de disciplines (Matem\u00e0tiques, Geografia i Hist\u00f2ria, F\u00edsica i Qu\u00edmica, M\u00fasica, etc.). \u00c9s a dir all\u00f2 que no es pot aprendre ni al carrer ni a la televisi\u00f3 i que constitueix el que anomenem saber culte, oposat al saber vulgar. I l’Administraci\u00f3 ha de vetllar perqu\u00e8 aquesta funci\u00f3 es pugui dur a terme permetent tot el ventall de possibilitats que hi ha en aquests moments i rearmant al professorat dels recursos que li permetin realitzar amb efici\u00e8ncia i autoritat aquesta tasca. I si calen assistents socials, professors especialistes en treball social, psic\u00f2legs i altres professionals ha de proposar els recursos per fer possible la tasca pr\u00f2pia del professorat per instruir a la m\u00e9s gran majoria possible. En cap cas, per\u00f2, ha de ser el professorat ordinari de Secund\u00e0ria el qui ha de fer la funci\u00f3 d’assistent social, educador de carrer, psic\u00f2leg cl\u00ednic, o professor especialista davant determinats handicaps o retards no imputables a la seva tasca o a la seva especialitat”.<\/strong><\/p>\n Article sencer<\/a><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8 li diuen \u2018transformaci\u00f3\u2019 quan en realitat \u00e9s \u2018reconversi\u00f3\u2019?<\/strong><\/a><\/p>\n Xavier D\u00edez<\/p>\n “… les propostes rupturistes transformers,<\/em> es contemplen com a una desnaturalitzaci\u00f3 de l\u2019acte d\u2019educar, una deconstrucci\u00f3 postmoderna de l\u2019acte d\u2019ensenyar i l\u2019acte d\u2019aprendre. S\u2019han promogut programes per damunt les pr\u00f2pies possibilitats dels centres i dels seus professionals. S\u2019abusa d\u2019un treball per projectes cada vegada m\u00e9s q\u00fcestionat pels resultats, processos i conseq\u00fc\u00e8ncies, uns \u00e0mbits que semblen extrets de les novel\u00b7les de Kafka, classes invertides, en general, poc satisfact\u00f2ries o una digitalitzaci\u00f3 que simbolitza la gran innovaci\u00f3 d\u2019aquests darrers anys: els nomenaments a dit, el caciquisme laboral, les xarxes clientelars, el sectarisme educatiu. En termes generals, aquestes \u201ctransformacions\u201d, amb idees que, sobre el paper, podrien resultar interessants en el pl\u00e0nol te\u00f2ric, no solen resistir el contrast davant dels fets, purs i durs, d\u2019una avaluaci\u00f3 comptable m\u00ednimament rigorosa. Ja s\u2019ha vist amb l\u2019Escola Nova 21, una mena d\u2019experi\u00e8ncia m\u00edstica col\u00b7lectiva desautoritzada per l\u2019informe, en base amb el contrast estad\u00edstic de les proves de compet\u00e8ncies b\u00e0siques (i la seva evoluci\u00f3, centre per centre, perllongada en el temps) del Consell Superior d\u2019Avaluaci\u00f3 del Sistema Educatiu.<\/p>\n Transformaci\u00f3 educativa? A veure, entre bona part del professorat, especialment entre els equips directius, trobem gent il\u00b7lustrada, amb una, dues, tres carreres, doctorats, idiomes, experi\u00e8ncia educativa i de gesti\u00f3, ampli background <\/em>cient\u00edfic i cultural. Saben, intueixen o comencen a adonar-se que \u201ctransformaci\u00f3\u201d ha adquirit un accent orwelli\u00e0 que fa que el terme equivalgui a \u201creconversi\u00f3,\u201d en el sentit en qu\u00e8 es pret\u00e9n desposseir escoles i instituts de les seves funcions educatives cl\u00e0ssiques, per passar a esdevenir una altra cosa molt diferent: p\u00e0rquing, dip\u00f2sit, parc d\u2018atraccions, ludoteca, plataforma de serveis, regi\u00f3 a colonitzar per interessos empresarials, no-lloc,\u2026 i aix\u00f2, equival tamb\u00e9 a \u201cdesballestament\u201d.<\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n
\n
\n