{"id":12389,"date":"2022-04-27T17:55:20","date_gmt":"2022-04-27T15:55:20","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/?p=12389"},"modified":"2022-04-27T18:07:14","modified_gmt":"2022-04-27T16:07:14","slug":"mary-wollstonecraft","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/actualitat\/mary-wollstonecraft\/","title":{"rendered":"Mary Wollstonecraft"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Mary Wollstonecraft (la mare de Mary Wollstonecraft Shelley)<\/strong><\/a>
\nJoan Josep Mussarra Roca, Prefaci a Vindicaci\u00f3 dels drets de la dona (2014)<\/p>\n

Llegiu el text sencer<\/a><\/p>\n

Mary Wollstonecraft (1759-1797) va viure una vida breu, poc convencional i certament tumultuosa. Havia passat una infantesa dif\u00edcil, marcada per la precarietat econ\u00f2mica i la viol\u00e8ncia del pare envers la mare. El seu car\u00e0cter rebel la va dur a una exist\u00e8ncia agitada. Va lluitar per assolir una independ\u00e8ncia econ\u00f2mica i una respectabilitat intel\u00b7lectual normalment inaccessibles a una dona del seu temps.<\/em><\/p>\n

El seu radicalisme il\u00b7lustrat, ut\u00f2pic i racionalista no anava amb el nou segle. No seria reivindicada fins a l\u2019auge del moviment pels drets pol\u00edtics de la dona a partir de la d\u00e8cada de 1880. Des de llavors, i sobretot durant les \u00faltimes d\u00e8cades, ha suscitat un gran inter\u00e8s com a escriptora i com a precursora del feminisme contemporani.<\/em><\/p>\n

Un dels apartats finals del llibre tracta, precisament, de la necessitat d\u2019establir escoles adequades, i d\u2019ensenyar els nens i les nenes dins d\u2019una mateixa aula. Per\u00f2 el seu projecte t\u00e9 un car\u00e0cter m\u00e9s general: cal destruir el que ella considera nocions equivocades sobre el car\u00e0cter de l\u2019home i de la dona, sobre el tracte que han de rebre l\u2019un i l\u2019altra, sobre les lectures que han de freq\u00fcentar, les diversions que han de practicar, el tipus de relacions socials que han d\u2019establir. Una de les seves principals preocupacions \u00e9s abolir l\u2019imperi de les emocions i de la sensibilitat, que considera guies inadequades per a la conducta<\/strong><\/em>
\nhumana.<\/strong> Cal entendre-ho b\u00e9: Mary Wollstonecraft considera que all\u00f2 que podr\u00edem anomenar l\u2019educaci\u00f3 sentimental de la seva \u00e8poca \u00e9s un mitj\u00e0 de manipulaci\u00f3, una manera de limitar les perspectives de la persona, que solament poden desenvolupar-se per mitj\u00e0 de la ra\u00f3.<\/em><\/p>\n

\n

Filosofia d’estar per casa<\/strong><\/p>\n

Va ser la il\u00b7lustraci\u00f3 un moment de maduresa intel\u00b7lectual per a tota la poblaci\u00f3 o nom\u00e9s per als homes? <\/span><\/strong><\/em><\/a><\/p>\n

Avui trenquem estereotips. Avui posem llum a la foscor de l’\u00e8poca de les Llums de la m\u00e0 de Mary Wollestonecraft<\/strong><\/a>, presentada magistralment per Joan Carles Gonz\u00e1lez Caldito.<\/span><\/em><\/p>\n

\u00cdNDEX <\/span><\/p>\n

Introducci\u00f3 <\/span><\/p>\n

Breu biografia de Mary Wollstonecraft <\/span><\/p>\n

\u00c8poca il\u00b7lustrada <\/span><\/p>\n

Repressi\u00f3 vers les dones <\/span><\/p>\n

Context hist\u00f2ric <\/span><\/p>\n

Contracte social de Rousseau <\/span><\/p>\n

L’educaci\u00f3 segons Rousseau <\/span><\/p>\n

El desacord de Wollstonecraft <\/span><\/p>\n

El principi del mal segons Wollstonecraft <\/span><\/p>\n

Wollstonecraft, pionera feminista <\/span><\/p>\n

El simbolisme de Frankenstein <\/span><\/p>\n

Joan Carles Gonz\u00e1lez Caldito (Igualada, 1987) \u00e9s llicenciat en Filosofia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i va fer un Erasmus a la Universit\u00e9 de Caen Basse-Normandie. Posseeix dos m\u00e0sters, un de Filosofia te\u00f2rica i pr\u00e0ctica per l’UNED, i un altre de Professorat en Educaci\u00f3 Secundaria per la Universitat de Barcelona. Actualment \u00e9s professor de filosofia de secundaria, tot i que ha treballat en l’\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica i \u00e9s actiu en l’activisme pol\u00edtico-social. \u00c9s autor de l’assaig autoeditat ‘La filosofia tr\u00e0gica de Nietzsche. Ontologia de l’esperit lliure’, aix\u00ed com \u00e9s autor de diversos articles de filosofia i pol\u00edtica publicats a diversos mitjans de comunicaci\u00f3 com \u201cPhilosophia Iuvenalis\u201d, \u201cEikasia Revista de Filosof\u00eda\u201d, \u201cReflexiones Marginales\u201d, \u201cFilosofia, ara!\u201d, \u201cMito Revista Cultural\u201d, \u201cInfoanoia\u201d, \u201cAnoiadiari\u201d i \u201cIniciativa Debate\u201d.<\/span><\/p>\n