{"id":11681,"date":"2021-10-22T13:53:24","date_gmt":"2021-10-22T11:53:24","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/?p=11681"},"modified":"2025-02-27T08:20:53","modified_gmt":"2025-02-27T07:20:53","slug":"consequencies-de-la-feminitzacio-en-educacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/recursos\/recomanem\/consequencies-de-la-feminitzacio-en-educacio\/","title":{"rendered":"Conseq\u00fc\u00e8ncies de la feminitzaci\u00f3 en educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

“La feminitzaci\u00f3 docent<\/strong><\/a> t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies diverses sobre el proc\u00e9s educatiu i sobre la funci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 en la societat. \u00c9s probable que la feminitzaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia hagi portat a l\u2019adopci\u00f3 de \u201cpedagogies toves\u201d (pedagogies actives i no directives).”<\/p>\n

\u2192Les raons de la feminitzaci\u00f3 de l’Educaci\u00f3 Infantil<\/a><\/strong><\/p>\n

Rosa Sensat<\/p>\n

La defensa de la figura masculina com a educador en l\u2019educaci\u00f3 infantil representa un bon argument per defensar la igualtat de g\u00e8nere en qualsevol \u00e0mbit de treball, i al mateix temps ha de representar una oportunitat per prestigiar no pas \u00fanicament l\u2019ofici, sin\u00f3 la inf\u00e0ncia mateixa.<\/strong><\/p>\n

Quan ets mestre-home i vas a l\u2019escola d\u2019estiu, t\u2019adones que ets part d\u2019una estad\u00edstica minorit\u00e0ria. Aquesta darrera escola d\u2019estiu de Rosa Sensat, per exemple, hi ha hagut un 86% de mestres dones. Aix\u00f2 porta coses bones, com ara que no has de fer tanta cua per anar als lavabos a l\u2019hora del descans, per\u00f2 no diu massa a favor dels homes-mestres que continuem essent una minoria a l\u2019hora de formar-nos. Per\u00f2 el que volia afrontar amb aquest escrit s\u00f3n les raons de la feminitzaci\u00f3 del col\u00b7lectiu de mestres que ens ocupem dels infants de 0 a 6 anys.<\/p>\n

Socialment hi ha feines m\u00e9s masculinitzades i d\u2019altres de m\u00e9s feminitzades, i sovint aquestes difer\u00e8ncies tenen a veure amb el poder econ\u00f2mic i amb el prestigi social, i en aquest cas tamb\u00e9 amb les expectatives socials sobre la funci\u00f3 de cada professi\u00f3. A m\u00e9s \u00e9s sabut que les condicions salarials avui encara presenten moltes difer\u00e8ncies injustificades: els homes continuen cobrant m\u00e9s que les dones per fer les mateixes feines. Hem de tenir en compte, per\u00f2, que l\u2019\u00e0mbit educatiu \u00e9s un \u00e0mbit laboral molt equitatiu, on els homes i les dones cobrem exactament el mateix i on l\u2019acc\u00e9s a l\u2019exercici de l\u2019ofici no est\u00e0 condicionat en principi pel tema de g\u00e8nere.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, el col\u00b7lectiu que educa els infants m\u00e9s petits \u00e9s un \u00e0mbit molt feminitzat. Aquest desequilibri no \u00e9s pas fruit de la casualitat.<\/p>\n

\u2192Llegiu l’article complert<\/a><\/p>\n

\n

\u2192La feminizaci\u00f3n de la docencia: algo m\u00e1s que una an\u00e8cdota<\/strong><\/a><\/p>\n

Mariano Fern\u00e1ndez-Enguita<\/p>\n

“A pesar de los avances sociales alcanzados a lo largo de las \u00faltimas d\u00e9cadas en materia de igualdad de g\u00e9nero, todav\u00eda se advierten diferencias significativas en cuanto a la relaci\u00f3n existente entre el g\u00e9nero y la elecci\u00f3n de estudios (Mosteiro, 1997). Esta realidad, un tanto desoladora, es el resultado de un proceso social e hist\u00f3rico, complejo y multidimensional de feminizaci\u00f3n asentado en la “construcci\u00f3n cient\u00edfica y social del cuerpo femenino (que) ha impuesto y justificado las relaciones de g\u00e9nero y la divisi\u00f3n sexuada del trabajo” (Celma y Acu\u00f1a, 2009: 121), a la par que ha feminizado colectivos profesionales como el educativo (Fern\u00e1ndez-Enguita, 2006) o el sanitario (Bernalte, 2015;Celma y Acu\u00f1a, 2009). …<\/em><\/p>\n

\n

nuestro sistema educativo, construido en base a este devenir hist\u00f3rico y social, se asienta sobre un modelo de Educaci\u00f3n Infantil feminizado (Camps y Vidal, 2015;M\u00e1rquez, Gonz\u00e1lez y Guti\u00e9rrez, 2018;Vendrell, Baqu\u00e9s, Montal\u00e0, Gallego y Geis, 2008) y configurado en torno a la proyecci\u00f3n p\u00fablica de un rol docente femenino\u00a0(Fern\u00e1ndez-Enguita, 2006) y feminizado -valga la redundancia-. En este sentido, debemos se\u00f1alar que la feminizaci\u00f3n de una profesi\u00f3n se vincula con unos valores y una representaci\u00f3n social, cultural y laboral particular vinculada al g\u00e9nero femenino (L\u00f3pez y Sabater, 2019) y a las “reinterpretaciones que se hacen sobre la imagen de la mujer y su relaci\u00f3n con lo femenino\u2026 (lo) que conlleva una resignificaci\u00f3n de la profesi\u00f3n” (M\u00e1rquez et al., 2018: 57). …<\/em><\/p>\n

… De acuerdo con Fern\u00e1ndez (2006), esta situaci\u00f3n evidencia una proyecci\u00f3n p\u00fablica de una funci\u00f3n dom\u00e9stica considerada tradicionalmente femenina, aspecto que de un modo impl\u00edcito es expresado por las familias. En el caso particular de la Educaci\u00f3n Infantil, adem\u00e1s, encontramos un discurso social de car\u00e1cter peyorativo y reduccionista acerca de las funciones desempe\u00f1adas por estos profesionales de la educaci\u00f3n: mucha gente me dec\u00eda: te van a llamar limpia-culos, limpia-mocos (entrevista, Rafa), antes de entrar en la carrera ten\u00eda una visi\u00f3n diferente del trabajo en educaci\u00f3n infantil, quiz\u00e1s por lo que se ve desde fuera (entrevista, Juan), y que es consecuencia de una percepci\u00f3n y representaci\u00f3n cultural, social y profesional -asistencialista y no educativa-de la Educaci\u00f3n Infantil. …”<\/em><\/p>\n

… la presencia mayoritaria de las mujeres en la educaci\u00f3n no conlleva una distribuci\u00f3n homog\u00e9nea de estas profesionales a lo largo de todos los niveles y materias del sistema educativo. M\u00e1s bien al contrario, las estad\u00edsticas han mostrado una tendencia clara que apunta que la presencia de las mujeres disminuye al aumentar el nivel educativo, as\u00ed como en los estudios t\u00e9cnicos, cient\u00edficos y en las ense\u00f1anzas deportivas (Fern\u00e1ndez Enguita, 2006;Gra\u00f1eras, 2009). Por otro lado, la presencia de las mujeres en los cargos de gesti\u00f3n, poder y responsabilidad de las organizaciones educativas tampoco se corresponde con su mayoritaria presencia en la docencia.<\/p>\n

(\u2192Llegiu l’estudi complert<\/strong><\/a>)<\/p>\n

\n

\u2192Estudis sobre l\u2019equitat de g\u00e8nere en el context de l\u2019Educaci\u00f3 Infantil<\/a><\/strong><\/p>\n

Roser Vendrell, Mariona Dalmau, \u00c0ngels Geis, Reina Capdevila i Laura Ciller
\nUniversitat Ramon Llull<\/p>\n

El fet de constatar la feminitzaci\u00f3 en gaireb\u00e9 la totalitat de serveis que atenen a la inf\u00e0ncia, i m\u00e9s concretament en el context de l\u2019Educaci\u00f3 Infantil, ens va plantejar prou interrogants per iniciar una l\u00ednia de recerca que pogu\u00e9s oferir respostes i ajud\u00e9s a plantejar possibles vies d\u2019intervenci\u00f3 en el camp de la formaci\u00f3 i de la pr\u00e0ctica professional. El fet que s\u00f3n les dones, majorit\u00e0riament, les que assumeixen l\u2019educaci\u00f3 dels infants, d\u00f3na continu\u00eftat a un estereotip que t\u00e9 les seves arrels en la distribuci\u00f3 de responsabilitats socials vinculades al g\u00e8nere (\u00c0ngel, 2006; Leal, 2003; Moreno,1992).<\/p>\n

(…), Mancus (1992) afirma que els nens i les nenes que han estat atesos per mestres d\u2019ambd\u00f3s g\u00e8neres tenen m\u00e9s facilitat per a incorporar la complementarietat dels rols de cuidador i d\u2019autoritat, relacionats hist\u00f2ricament amb el rol de la dona i l\u2019home respectivament. Aix\u00ed, els beneficis que ocasiona la pres\u00e8ncia d\u2019homes en l\u2019Educaci\u00f3 Infantil s\u00f3n obvis.<\/p>\n

(\u2192Llegiu l’estudi complert<\/strong><\/a>)<\/p>\n

\n

\u2192Bretxa de g\u00e8nere a la doc\u00e8ncia<\/strong><\/a><\/p>\n

(\u2192Llegiu l’article complert<\/a>)<\/p>\n

\n
\"\"<\/a><\/h5>\n
Bibliografia en l\u00ednia:<\/h5>\n
<\/h5>\n
\u2192 Conseq\u00fc\u00e8ncies de la feminitzaci\u00f3 en educaci\u00f3<\/a><\/h5>\n

\u201cLa feminitzaci\u00f3 docent t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies diverses sobre el proc\u00e9s educatiu i sobre la funci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 en la societat. \u00c9s probable que la feminitzaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia hagi portat a l\u2019adopci\u00f3 de \u201cpedagogies toves\u201d (pedagogies actives i no directives)\u201d. (+ informaci\u00f3<\/a>).<\/p>\n

\u2192La professi\u00f3 docent i els rols de g\u00e8nere<\/a><\/h5>\n

La feminitzaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia<\/strong><\/a> s\u2019ha mantingut estable durant les darreres d\u00e8cades.<\/span><\/span> Quines causes han afavorit i promogut aquest fenomen? \u00c9s l\u2019escola un espai cultural que refor\u00e7a els rols de g\u00e8nere de les societats patriarcals que s\u2019expliciten en professions feminitzades que estan tradicionalment associades a activitats pr\u00f2pies de la maternitat, com ara educaci\u00f3, infermeria, psicologia, orientaci\u00f3, etc.? Quins s\u00f3n els models que tenen els alumnes dels diferents tipus de professions i de qui les desenvolupa? (+ informaci\u00f3<\/a>).
\n<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u2192La professi\u00f3 docent vehiculadora del patriarcat<\/a><\/h5>\n

El rol matern a les societats patriarcals s\u2019explicita en oficis materns<\/strong>. Aquests oficis materns s\u00f3n apresos des del naixement i porten moltes dones a realitzar-los, no nom\u00e9s a l\u2019esfera privada, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019esfera p\u00fablica, en professions que estan associades a activitats pr\u00f2pies de la maternitat, com ara educaci\u00f3, infermeria, psicologia, orientaci\u00f3, etc. D\u2019aquesta manera, a aquestes professions se\u2019ls assigna activitats com educar, tenir cura dels altres (alimentaci\u00f3 , roba, salut, diners, atenci\u00f3 als desvalguts, etc).<\/em><\/p>\n

Des de la Sociologia i la Psicologia educativa, se sap que l\u2019actitud dels docents i les docents envers les estudiants i els estudiants, \u00a0dins de les escoles, s\u00f3n alguns dels mecanismes per transmetre i refor\u00e7ar els papers i estereotips\u00a0 de gen\u00e8re a l\u2019\u00e0mbit escolar. La figura de la mestra sembla satisfer l\u2019esquema patriarcal.<\/em><\/p>\n

L\u2019escola es converteix en un espai cultural que refor\u00e7a i valora les caracter\u00edstiques de les persones depenent del sexe a qu\u00e8 pertanyen.<\/em><\/strong><\/p>\n

Mentre no es doni una autoreflexi\u00f3 de la seva pr\u00f2pia visi\u00f3 de m\u00f3n, les mestres continuaran sent reproductores, en la seva relaci\u00f3 amb les nenes i els nens, dels estereotips socials. (+ informaci\u00f3<\/a>).<\/span><\/span><\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

RELACIONAT:<\/strong><\/p>\n

Imparable feminitzaci\u00f3 de la professi\u00f3 docent<\/a><\/p><\/blockquote>\n