![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/wp-content\/uploads\/usu1130\/2021\/03\/scale-diet-fat-health-53404-1024x681.jpeg\")
<\/a>\u2192El culte al cos<\/a><\/strong><\/p>\nRecull de recursos elaborats per Jovecat gencat<\/p>\n
Qui no s’ha preocupat mai per la forma del seu cos? I quan ho hem fet, ha estat per salut, per est\u00e8tica o per les dues coses? Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el cos que tenim i el cos que percebem que tenim? Mentre que el nostre cos com a organisme \u00e9s objectivable, mesurable i t\u00e9 uns l\u00edmits molt precisos, el nostre esquema corporal, \u00e9s a dir, la imatge subjectiva que tenim del nostre cos, dep\u00e8n de factors com ara all\u00f2 que fitem davant del mirall, l’estat an\u00edmic, les nostres idees i pensaments, tot all\u00f2 que hem apr\u00e8s, etc., factors que de vegades poden dur-nos a obsessionar-nos per la nostra imatge.<\/p>\n
<\/p>\n
\n
Aquesta Guia<\/a> t\u00e9 com a objectiu visibilitzar la diversitat de dones que conviuen en la nostra societat i la construeixen: dones amb diferents discapacitats, negres, lesbianes, migrants, rurals, grosses, ancianes, joves, i, sobretot, belles i lluitadores. Totes elles representen a el conjunt de la nostra societat: una societat diversa en la qual hem de cabre totes, perqu\u00e8, en cas contrari, no \u00e9s la nostra societat. Aquest \u00e9s el missatge que volem fer arribar a totes les aules.<\/p>\n \u2192Nos da m\u00e1s terror engordar que el puto virus, <\/span><\/strong><\/a>Reportatge d’Andrea Libia a Pikara Magazine<\/span><\/p>\n Ens enfrontem a una infinitat de mandats patriarcals-socials-culturals que ens diuen com ha de ser el nostre cos, principalment el de les dones, per ser bell i, per tant, amb possibilitat d’\u00e8xit” en l’\u00e0mbit laboral, en l’\u00e0mbit sexual i social. “Tamb\u00e9 per estar sa? O la salut ve de la m\u00e0 d’aquest \u00e8xit? ”<\/p>\n \u2192La tiran\u00eda de la belleza, un problema educativo hoy. La est\u00e9tica del cuerpo como valor y como problema<\/a><\/strong>, Enrique Gervilla Castillo<\/p>\n Un problema actual, propi de la societat de consum, \u00e9s el culte a el cos i al seu valor est\u00e8tic. L’obsessi\u00f3 pel cos perfecte ha condu\u00eft, especialment a grups de joves, a una tirania de la bellesa. Aix\u00f2 dificulta en uns casos, i impedeix en altres, la coexist\u00e8ncia d’altres valors de major urg\u00e8ncia i necessitat en la formaci\u00f3, alterant, aix\u00ed, l’ordre vivencial de la jerarquia axiol\u00f2gica segons la for\u00e7a i l’altura. Aquesta situaci\u00f3, demana una resposta des de l’educaci\u00f3, ja que aquesta, no nom\u00e9s pret\u00e9n incorporar valors a l’exist\u00e8ncia personal, sin\u00f3 una incorporaci\u00f3 d’acord amb el desenvolupament integral i harm\u00f2nic de l’\u00e9sser hum\u00e0 pel que fa hum\u00e0. Per a aix\u00f2, cal persuadir, conv\u00e8ncer i no v\u00e8ncer -mitjan\u00e7ant la reflexi\u00f3 cr\u00edtica.<\/p>\n La reacci\u00f3 contra la \u00abdictadura\u00bb de la bellesa i la salut comercialitzades imposada per Aquest discurs feminista no \u00e9s totalment nou, doncs ja a principis dels anys 90, poc \u2192Supervenus<\/strong><\/em><\/a>, un controvertit curt sobre la idealitzaci\u00f3 de la bellesa no natural, Fr\u00e9deric Doazan y Vandy Roc<\/p>\n L’obsessi\u00f3 pel bistur\u00ed, l’exc\u00e9s de cirurgies pl\u00e0stiques i el culte als cossos “perfectes” en les dones s\u00f3n durament criticats en el curtmetratge Super Venus, de Frederic Doazan.<\/p>\n La pe\u00e7a audiovisual, guanyadora de diversos festivals a Europa i Nord Am\u00e8rica, fa \u00fas de la com\u00e8dia per mostrar del que s\u00f3n capa\u00e7os algunes dones -o al que han de ser sotmeses- per encaixar en els c\u00e0nons de bellesa actuals.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/wp-content\/uploads\/usu1130\/2021\/03\/Las-mil-y-una-Elsas-1024x727.jpg\")
<\/a>\u2192Les mil i una Elsas<\/strong><\/a> \u00e9s un projecte coeducatiu que parteix del minidocumental Elsas<\/strong>, dirigit i elaborat per l’artista visual Yolanda Dom\u00ednguez per al Institut Canari d’Igualtat. Com en el minidocumental, a Les mil i una Elsas<\/strong> es tracten els estereotips basats en els c\u00e0nons de bellesa com a forma de control sobre el cos de les dones: aquestes normes t\u00e0cites que sentim imposades i que es tradueixen tantes vegades en frustraci\u00f3, provocant un impacte negatiu en la percepci\u00f3 que tenim de nosaltres mateixes, a la manera en qu\u00e8 ens tractem, en la nostra autoestima, en definitiva, en la nostra salut ps\u00edquica. La recerca d’aquest ideal de bellesa suposa una barrera per al desenvolupament personal de les dones, que en moltes ocasions sotmeten els seus cossos a agressions f\u00edsiques per mantenir o assolir una determinada imatge segons la bellesa culturalment imposada i acceptada. De vegades assistim fins i tot a una perillosa tend\u00e8ncia a el “aspectisme” (de l’angl\u00e8s lookism<\/em>), un dels prejudicis socials m\u00e9s latents avui dia entre la poblaci\u00f3 m\u00e9s jove.<\/p>\n
\n![](\"https:\/\/www.pikaramagazine.com\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/Gordofobia-Susana-Gonz%C3%A1lez-870x1230.jpg\")
<\/p>\n
\n\u2192LA TIRANIA DE LA MODA Y LA BELLEZA. Reinventando la corporalidad femenina<\/a>, Susana Rioseras<\/p>\n
\nels mitjans de comunicaci\u00f3 i la ind\u00fastria, va generant un discurs cr\u00edtic que al\u00e7a la seva
\nveu per conscienciar la societat.<\/p>\n
\ndespr\u00e9s d’iniciar-la expansi\u00f3 del culte al cos, van publicar alguns llibres que
\ncriticaven i intentaven combatre aquest fenomen social.<\/p>\n
\n![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/wp-content\/uploads\/usu1130\/2021\/03\/supervenus.jpg\")
<\/p>\n
\n