{"id":10223,"date":"2024-10-21T12:40:29","date_gmt":"2024-10-21T10:40:29","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/?p=10223"},"modified":"2024-10-21T13:04:53","modified_gmt":"2024-10-21T11:04:53","slug":"discrepancia-benvinguda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/altcamp\/actualitat\/discrepancia-benvinguda\/","title":{"rendered":"Discrep\u00e0ncia i polaritzaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

“El pensament s’afirma \u2013i s’aferma- en les objeccions. Doneu<\/em>–me un bon contradictor<\/em>, i ser\u00e9 capa\u00e7 d’inventar les m\u00e9s excelses teories. <\/strong>(Joan Fuster)<\/p>\n

\u00abL’augment del coneixement dep\u00e8n del tot de l’exist\u00e8ncia del desacord\u00bb. <\/span><\/span><\/span><\/strong>(Karl R. Popper<\/span><\/span><\/span>)<\/p>\n

\u00abLa capacitat d’escoltar gent intel\u00b7ligent que no est\u00e0 d’acord amb tu \u00e9s un talent dif\u00edcil de trobar\u00bb.<\/strong> (Ken Follet)<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\u00abLa democr\u00e0cia s’enforteix en la discrep\u00e0ncia.<\/span><\/span> <\/strong>Les unanimitats s\u00f3n camins del totalitarisme\u00bb<\/strong>, (Ricardo Balb\u00edn).<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La discrep\u00e0ncia \u00e9s vista com una cosa molesta i desagradable, per\u00f2 no com un mitj\u00e0 imprescindible per enriquir el propi pensament, i molt menys com una exig\u00e8ncia necess\u00e0ria per a la deliberaci\u00f3 p\u00fablica del que conv\u00e9 a cada societat.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

(…) nom\u00e9s la discrep\u00e0ncia permet assolir una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia i completa de la realitat, que mai no \u00e9s simple, plana i uniforme, sin\u00f3 rica, complexa i poli\u00e8drica.<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n

“La negativitat que s’associa a la discrep\u00e0ncia sol tenir les seves arrels en una visi\u00f3 jerarquitzada i uniformitzada de la vida social i pol\u00edtica on el coneixement i sobretot el poder venen de \u00abdalt\u00bb, i a m\u00e9s no es discuteix, per tant tot all\u00f2 que se’n <\/span><\/span>surti d’aquesta mena de model autoritari \u00e9s percebut com un focus d’inestabilitat i es veu amb profunda preocupaci\u00f3.<\/span><\/span> A parer meu, aix\u00f2 \u00e9s el resultat d’una escassa pedagogia de la discrep\u00e0ncia<\/strong><\/a>, i d’una manca de normalitzaci\u00f3 d’aquesta discrep\u00e0ncia.”<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Aquesta guia<\/a><\/strong> t\u00e9 per objectiu principal aportar eines al professorat per a animar-lo a dinamitzar di\u00e0legs controvertits a l\u2019aula. Neix de la necessitat de conviure en la diversitat de persones, col\u00b7lectius i punts de vista que conformen la societat catalana contempor\u00e0nia.<\/p>\n

\u2018Discrep\u00e0ncia benvinguda\u2019: eines per afrontar debats controvertits a l\u2019aula sense caure en un di\u00e0leg de sords<\/a>.
\n<\/strong>Des del ‘proc\u00e9s’ fins el feminisme, passant pel feixisme o el racisme, s\u00f3n diversos els temes que encenen pol\u00e8mica a tots els nivells de la societat. La polaritzaci\u00f3 dels debats televisats i les disputes per xarxes socials no ajuden a recuperar les bases de la cultura del di\u00e0leg. Entrevista a C\u00e9cile Barbeito i Marina Caireta, autores de la guia ‘Discrep\u00e0ncia benvinguda’, al Diari de l’educaci\u00f3.
\n<\/strong><\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"<\/a>Brandsma, Bart.\u00a0Polaritzaci\u00f3. Una mirada a la din\u00e0mica del pensament \u201cnosaltres contra ells\u201d<\/strong>. Barcelona: Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau; L\u00edniazero, 2020.<\/em><\/p>\n

Quines s\u00f3n les din\u00e0miques de polaritzaci\u00f3? Podem obtenir informaci\u00f3 sobre el funcionament i els patrons fixos relacionats amb el pensament en blanc i negre? Quins rols juguem? I quines oportunitats tenim per intervenir? El llibre\u00a0Polaritzaci\u00f3. Una mirada de la din\u00e0mica del pensament \u201cnosaltres contra ells\u201d<\/em><\/a>\u00a0ens ensenya com crear una estrat\u00e8gia de despolaritzaci\u00f3, mitjan\u00e7ant per exemple el que l\u2019autor anomena \u201cdiscurs mediador\u201d i \u201ccomportament mediador\u201d, i com el fen\u00f2men de la polaritzaci\u00f3 es relaciona amb el conflicte. L\u2019autor constata que polaritzaci\u00f3 i conflicte s\u00f3n fen\u00f2mens inseparables.<\/p>\n

El llibre<\/a> ens ofereix una \u00e0mplia visi\u00f3 sobre les possibilitats i limitacions de l\u2019\u00fas del di\u00e0leg, i quatre punts de refer\u00e8ncia necessaris per combatre la polaritzaci\u00f3. \u00c9s un text pr\u00e0ctic, que permet al lector capgirar idees sobre la polaritzaci\u00f3, i que ofereix als professionals respostes estrat\u00e8giques i eines per a gestionar-la.<\/p>\n

\u201cLa polaritzaci\u00f3 \u00e9s un fenomen amb la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica i les <\/span>seves pr\u00f2pies lleis que no sabem exactament com afrontar. Hi intervenen <\/span>tota mena de persones que hi fiquen cullerada, per\u00f2 a l\u2019hora de la veritat, <\/span>no ha sigut ning\u00fa\u201d.<\/span><\/p>\n

\n

Pedagog\u00eda de la discrepancia<\/strong><\/a><\/p>\n

La discrepancia en general es percibida como un elemento negativo de discordia, casi de ofensa, cuando realmente lo \u00fanico que significa es un contraste sobre visiones diferentes de un mismo hecho, algo que en s\u00ed mismo no deber\u00eda tener mayor importancia teniendo en cuenta que la lectura que admite la realidad no es \u00fanica y [\u2026]<\/em><\/p>\n

En general, habr\u00eda dos formas de discrepar<\/strong>. La primera es la que se podr\u00eda denominar discrepancia del \u00abvencedor vs<\/i> vencido. La segunda forma de visualizar la discrepancia, menos \u00abvistosa\u00bb y promocionada, ser\u00eda la que no persigue obsesivamente vencer, ni siquiera convencer, simplemente pretende ensanchar el campo cognitivo de la argumentaci\u00f3n con el fin de incorporar nuevos puntos de vista a los discrepantes.<\/p>\n

Enlla\u00e7<\/strong><\/a> a l’article sencer<\/p>\n

Pedagog\u00eda de la discrepancia<\/a><\/p><\/blockquote>\n