La Jornada del 24 de febrer a Vic, va estar una Jornada còmode i amable, amb l’incident de companyes d’algunes llars que no van poder assistir a la conferència inicial per problemes amb el transport, però les noves tecnologies ens van permetre fer un streaming.
Les Escoles Bressols Municipals de Vic, van commpartir amb nosaltres el seu procés de canvi. D’on partien i a on han arribat. Quines havien estat les seves inquietuts i necessitats per iniciar un camí de transformació.
La Marta Caselles, directora de les escoles Bressol de Vic, plantejava la importància que ha tingut en el seu procés la formació. Considerant aquesta com una forma amable de transformar les coses.
Es van plantejar el canvi com un anar més enllà de la creació d’espais o un canvi d’estètica del mobiliari o materials.
Van començar fent una observació de l’infant en relació a l’espai i al joc, que els va portar a reflexionar sobre el que feien i perquè ho feien. Conèixer altres projectes exitosos, a vegades fa pensar que ells han comptat amb un suport que pot ser tu no el tens, pots arribar a pensar que no és possible. El camí va començar amb diferents inquietuds, ritmes i ganes de canvi.
El procés es va plantejar a quatre anys. El principal motor de canvi en aquest procés ha estat la formació. Aquest acompanyament ha permès mirar el que estaven fent per fer una reflexió pedagògica i paral·lelament iniciar un procés de transformació.
Aquestes van ser les reflexions inicials:
Comencem a delimitar els espais, els espais van prenent identitat. Comunica intencions.
Sorgeixen, però, una multitud d’estímuls a través de colors forts i molta varietat de material sense coherència.
Estètica poc acurada que encara falta harmonia. Espais freds o sobrecarregats.
Decoració segons la temàtica (festes, estacions…) amb imatges estereotipades.
Sensació de pocs recursos, i que el que tenim no s’adeqüen a les necessitats. Es comencen a buscar recursos casolans. Cal investigar, observar els infants.
Els espais van marcant intencionalitats, però no hi ha una estètica, harmonia entre ells, i els materials comencen a ser més variats.
Els materials són a l’abast dels infants. Cal reflexió , encara, perquè uns materials sí i altres no.
Algunes aules encara no es mouen, pocs canvis, hi ha inquietuds però encara no es poden mostrar físicament.
Altres aules es produeixen canvis, ja no estan buides però ens adonem que necessitem posar en ordre un munt d’idees: reflexionar sobre la documentació (com, quan i a on), quins criteris estètics, quins els colors, quin tipus de joguines, etc…)
El camí va començar definint els criteris de millora del canvi en els espais. Aquestes són algunes reflexions que es van produir a partir de la formació:
Colors càlids i suaus, distribució del material i el mobiliari suggerint certa creació de joc.
Cura de l’estètica incorporant detalls que ens fan sentir com a casa, i aporten un clima relaxat.
Absència de decoració temàtica (festes, estacions…) i imatges estereotipades.
Consciència de la importància de l’ordre en tot moment; que els infants trobin l’espai ben presentat i puguin deixar-lo de la mateixa manera.
Posem especial atenció en la selecció del material de joc que oferim als infants, intentant escollir materials que ofereixin múltiples sensacions als infants.
Cura amb la classificació i ordre dels materials a partir de diferents criteris (diferents llenguatges).
Aquest va ser l’inici d’un procés que els va fer replantejar-se temes com:
L’acollida i el joc lliure.
Els ambients que fomentin el diàleg entre els infants i amb l’adult
L’assemblea
Els moments quotidians
El moment dels àpats un moment privilegiat.
