Detecció de Streptococcus pyogenes en l’orofaringe de nens escolars asimptomàtics

Berta Corrales LLagosteraTítol:          Detecció de Streptococcus pyogenes en l’orofaringe de nens escolars asimptomàtics
Autor/a:     Berta Corrales LLagostera
Tutor/a:      Pere Herrero
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Microbiologia
Centre:       Ins Narcís Oller
Localitat:   Valls

Objectius:
  1. Determinar la prevalença del bacteri estreptococ hemolític grup A d’un estudi de 60 mostres de nens en edats pediàtriques

  2. Determinar si hi ha factors que hi influeixen

  3. Mirar si els portadors contrauen més malalties del tracte respiratori

Hipòtesi:

Pot ser que la prevalença sigui menor a altres estudis, o fins i tot nula, per l’època de l’any i el tamany de la mostra.

El procés:

Per dur a terme el treball primer vaig fer una recerca d’informació basant-me amb altres estudis i parlant amb un microbiòleg del Laboratori de Referència Sud (Reus). Un cop determinats els objectius del treball es va elaborar una part teòrica per conèixer bé les característiques del bacteri en qüestió i després es va realitzar la part pràctica.
Per realitzar la part pràctica s’havien de cultivar 60 mostres en agar-sang del frotis amigdalar de 60 individus per mirar si hi havia la presència del bacteri. Per aconseguir 60 subjectes en edat pediàtrica vaig parlar amb la meva antiga escola i vaig demanar si podria realitzar les proves amb alumnes del centre. Un cop donat el consentiment vaig demanar el material al Laboratori de Referència Sud i es va començar el procés d’extracció de mostres. Aquest va ser realitzat entre els mesos de setembre i novembre del 2017. Cada mostra va ser cultivada com a mínim dues vegades ja que es van aïllar possibles colònies on podia ser que hi hagés el bacteri. Finalment després de tot el procés es van analitzar les dades i es va concloure que la prevalença era nul•la, ja que no es va trobar el bacteri en cap dels cultius. A partir d’aquí vaig treure les conclusions dels resultats. Posteriorment via e-mail vaig tenir una conversa amb Ronny Gunnarsson, professor esmentat durant el treball que havia dut a terme investigacions similars, i em va afirmar que els resultats eren del tot correctes ja que a ell en mostres més grans i condicions similars havia trobat un prevalença també casi bé nul•la.
L’únic problema que vaig tenir durant la realització del treball va ser la manca d’un mostratge més gran però que per temes de material no va ser factible.

Conclusions:

Les conclusions extretes van ser que la mida de la mostra era reduïda per establir de forma 100% segura que la prevalença del bacteri a la població de valls fos nul•la, però que tot i així ens trobem en una població on la presència del bacteri és escassa. També es va establir que per tal de ser portador asimptomàtic cal prèviament haver contret la malaltia, així que després d’èpoques on les malalties del tracte respiratori són escasses la possibilitat de la presència del bacteri és redueix. Finalment que si l’estudi hagués estat realitzat en persones hospitalitzades, amb altres malalties, tenint suposadament els anticossos més baixos, aquesta prevalença seria superior que no pas en un àmbit on tots els individus es troben potencialment sans.
Puc dir que amb aquest estudi he conegut de més a prop el món dels bacteris, en concret del estreptococ beta-hemolític grup A, he aprés a fer frotis amigdalars, cultius agar-sang i a identificar diferent ¡s bacteris. També he après com es realitza una recerca del tot científica.

Presentació:

Fotos:



1.- Foto d’una sembra on es pot veure un estafilococ
2.- Foto de la realització del cultiu en agar-sang al laboratori del institut
3.- Mostra del S. Pyogenes cedida pel laboratori de Reus