El sistema escolar del nostre país està sumit en una inèrcia, derivada de les pautes i justificacions que antany van donar els resultats buscats. Avui aquests han canviat i la velocitat amb què segueixen la seva evolució és creixent.
Davant d’aquesta realitat hem de reflexionar i introduir els canvis necessaris perquè l’educació segueixi obrint portes. Cal, a més, que les portes s’obrin per a tots i totes les alumnes; no podem permetre que el sistema escolar fracassi en un percentatge tant elevat de casos, com l’actual.
Tampoc, que el nivell d’aprenentatge sigui tan superficial i poc significatiu. La revisió profunda ens ha de portar a canviar el focus, dels continguts conceptuals a les competències claus per a la vida. Això només s’aconsegueix amb una sincera reflexió i els canvis metodològics oportuns.
En el cas que les diferències personals entre els alumnes es manifestin per motius com les dificultats d’aprenentatge, com la dislèxia, un dèficit d’atenció, o altres causes identificables, la variabilitat de metodologies serà la pedra angular sobre la qual girin les adaptacions necessàries; és a dir, estarem davant d’un ventall d’estratègies facilitadores dels diversos estils d’aprenentatge.
