Hi havia una vegada una llegenda molt antiga on apareixien una reina i un príncep. Ells vivien en un castell a les afores d’un poble.
Per aquells indrets hi rondava el monstre Ness, que era molt gras. Venia a buscar menjar a totes hores. Va arribar un dia que el monstre va tenir tanta gana que només pensava en menjar.
Aleshores va decidir menjar-se a algú del poble, però no sabia per qui començar. Així que va decidir escollir al príncep. Se’n va anar cap al castell Blackness, va picar a la porta, el van obrir i els soldats es van caure al terra atemoritzats.
El monstre tenia la capacitat de fer-se petit i aleshores va entrar-hi. Un cop dins se’n va anar a buscar al príncep, però no el va trobar. El príncep estava al lavabo fent les seves necessitats. Quan el monstre va sentir el soroll de la cadena, se’n va anar a esperar-lo davant de la porta del lavabo. Tot seguit la porta es va obrir… i va aparèixer el conserge, que es va desmaiar en veure al monstre.
Tot d’una, el monstre es va enfurismar i va tornar a la seva mida real. Això va provocar la destrucció de part del castell. Aleshores el Ness, bocabadat, va poder veure a l’heroïna Jordina salvant al príncep. No s’ho podia creure: es quedaria amb gana!
Des d’aquell moment el Ness va decidir que ja no menjaria més carn perquè es va adonar que les persones s’escapen i són difícils de caçar… Aleshores va prendre una decisió molt dura: – A partir d’ara seré vegetarià! Només m’alimentaré d’aliments vegetals i faré dieta!
Finalment el príncep salvat per la Jordina, es va enamorar d’ella i van viure feliços. Al cap d’uns quants anys, el monstre Ness va acabar aprimant-se molt i va trobar feina de model a Edinburg, a la capital de seu regne. Des d’aleshores es van acabar reconciliant amb la Jordina i el príncep. Avui en dia són molt bons amics.
Jade Yunli Campos Marquès
