La xarxa hidrogràfica de la Vall de Boí està profundament excavada en els Pirineus centrals. Les carenes que flanquegen la vall tenen elevacions superiors als 3000 m a la part alta (pics de Besiberri, Punta Alta, Comaloforno, etc.) i superiors als 2000 m, fins i tot a la part més baixa de la conca La Noguera de Tor, que és el col·lector de totes les aigües. El riu pren el nom a l’aiguabarreig de les riberes de Caldes i de St. Nicolau, a la Farga, a 1300 m d’altitud. Discorre pel fons de la vall rebent aportacions dels barrancs laterals (St. Martí, Durro, Barruera, Cardet, etc.) i desemboca a la Noguera Ribagorçana prop de Castelló de Tor (850m). L’extensió total de la conca de la Noguera de Tor és de 220 km2.
A la Vall de Boí l’aigua es fa anar per a activitats domèstiques, ramaderes, industrials i de lleure:
Activitats domèstiques: l’aigua potable que arriba a les cases prové dels barrancs laterals de manera que cap poble pren l’aigua directament de la Noguera de Tor. Aquesta aigua és clorada, distribuïda per la xarxa i recollida a les clavegueres. Les aigües residuals del Pla de l’Ermita, Taüll, Boí i Erill van a parar a l’estació depuradora situada prop d’aquest darrer poble i, una vegada tractades, a la Noguera de Tor. Les de Barruera van a la seva estació depuradora i després també al riu. Les aigües residuals de Cardet, Saraís i Cóll es vessen directament al barranc laterals corresponent sense depuració.
Activitats agrícoles i ramaderes: Les activitats agrícoles es limiten a horts domèstics i prats. Els primers es reguen amb aigua de la xarxa o bé directament del barranc, els segons sempre amb aigua del barranc. Els animals passen una bona part de l’any lliures als parts o pastures. Quan durant els dies hivernals més freds es tanquen a les quadres se’ls dóna també aigua de la xarxa o bé del barranc lateral.
Activitats industrials: a la Vall de Boí la indústria més important és la hidroelèctrica. Ocupa molt espai i fa un gran ús de l’aigua. Modifica bastant els cabals però no té efecte sobre la qualitat física ni química. Al llarg de la Noguera de Tor hi ha tot un seguit de petites rescloses o assuts que deriven una part de l’aigua del riu cap a una canonada o canal, el qual circula horitzontalment per l’interior o l’exterior de la muntanya fins uns quilòmetres més avall, on hi ha una petita central que aprofita el desnivell per generar energia. Al peu de la central una part de l’aigua va al riu i l’altra a l’assut, repetint el mateix esquema.
Activitats de lleure: bàsicament hi ha dues activitats que fan ús de l’aigua: l’estació d’esquí i les piscines. L’estació utilitza aigua del barranc de Mulleres (afluent del de St. Martí) per als canons de neu. Les piscines fan anar aigua de la xarxa.
- són sensibles diferencialment a diversos tipus de contaminants, i hi reaccionen amb rapidesa;
- són ubiquistes, abundants i relativament fàcils de recol·lectar i identificar;
- són quasi sempre sedentaris, i representen sovint les condicions locals;
- tenen una vida prou llarga per poder oferir un registre sobre la qualitat ambiental;
- són comunitats molt heterogènies amb representants de nombrosos grups.
Es fan servir com a indicadors de qualitat a la majoria de rius del món, perquè responen als canvis ambientals d’una manera molt directa i permeten avaluar les possibles pertorbacions que pateixen els rius i zones humides.
La presència d’unes espècies o altres, així com el grau de diversitat de la comunitat, s’utilitzen per elaborar les taules d’índex biològics utilitzades en els estudis de qualitat de les aigües. Hi ha diferents índex: BMWP, FBILL, BMWPC, etc. Cadascun d’ells té característiques pròpies, però tenen en comú:
– Es basen en la comunitat de macroinvertebrats del bentos.
– Exigeixen mostratges complets de diferents perfils transversals de la llera del riu.
– Exigeixen classificar els organismes almenys fins a nivell de família.
El tipus de treball que es fa al Camp d’Aprenentatge, per limitacions de temps, no contempla mostratges exhaustius. Per aquest motiu, per determinar els índexs biològics, hem fet unes adaptacions del mètode BMWPC i considerem que els resultats que s’obtenen són altament acceptables.
