IES Lladonosa, Lleida
Erillcastell és un poble de la comarca de l’Alta Ribagorça, i pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme municipal de Malpàs. Des de sempre, Erillcastell ha tingut un accés difícil, que s’ha agreujat en quedar deshabitat.
Erillcastell té una identitat històrica molt important, lligat amb l’antiguitat de la família d’Erill. El castell està datat el 1024, i va ser donat als Erill el 1040. El primer membre conegut va ser Ramon I d’Erill, documentat el 1077. Els Erill eren súbdits dels comtes de Pallars, però no s’acontentaren amb l’actuació a les seves terres, i passaren al servei directe dels reis d’Aragó (fi del segle XI). Intervingueren en la conquesta de les terres lleidatanes (reberen Fraga, Almenar i altres llocs), i enllaçaren amb poderoses famílies. Cal destacar que Berenguer d’Erill fou un destacat bisbe de Lleida (1205 – 1236) i conseller de Jaume I. La baronia d’Erill, amb centre inicial a Erillcastell, comprenia la vall de Boí (on emprengueren la construcció de les esglésies romàniques de la vall de Boí), la vall de Viu, de Manyanet i la Vall Fosca, així com la ribera oriental de la Noguera Ribagorçana entre el Pont de Suert i Espills.
Amb els i les alumnes de segon de batxillerat de l’IES Lladonosa hem fet un magnífic itinerari per arribar al poble, on hi destaca l‘interès geològic de l’indret. Aquesta és una geozona de valor únic a nivell planetari: en destaca el conjunt d’afloraments de roques volcàniques calco-alcalines del Carbonífer Superior. La importància geològica de la zona es remarca a Martí (ignimbrites), on es dóna un breu informe sobre l’interès de la contrada citant que: “l’observació i estudi d’aquesta geozona permet conèixer la relació entre el vulcanisme i el context estructural que condicionà la creació de les conques carboníferes al Pirineu, i també i de manera més general la dinàmica de les grans erupcions volcàniques explosives”.
Durant l’itinerari, hem pogut observar materials com:
El Permià fou una època geològica de gran activitat tectònica. En aquesta zona hi trobem un cas de vulcanisme; però també les granodiorites de la zona axial són del Permià, tan antigues com les enormes erupcions siberianes que localment presenten colades de lava basàltica de fins a 4 km de gruix. Tot plegat va ser la manifestació de la fragmentació de Pangea i Gondwana, i principalment a partir d’aquest pic d’activitat volcànica es va originar el canvi climàtic global que va dur a l’extinció massiva del Permià, amb la desaparició de formes vives més gran que s’ha conegut mai. La raó directa del desastre va ser una presència d’oxigen a l’atmosfera de només 16-12%, un excessiu efecte hivernacle (CO2, CH4 i SO2) hi va ajudar, mitjançant un increment de l’absorció de la calor de la superfície terrestre que va comportar la fosa de les grans glaceres de l’Antàrtic i de Gondwana. El drama que es posa de manifest en aquesta secció va ser realment un esdeveniment de primer ordre a nivell planetari, perquè en va resultar l’extinció d’un 90% de les espècies del moment.
Font: ctfc.cat
