Com cada abril, ja tenim a la senyora Maria passejant pel prat de davant del CdA, mig ajupida, rebuscant pel terra, amb un ganivet de pam i una bossa de plàstic. Cada dia pel matí fa la mateixa passejada. El primer any que la vaig veure, un matí rere l’altre furgant pel prat, no vaig poder contenir la curiositat i la vaig anar a buscar.
-Bon dia senyora, li puc preguntar què busca?
-Nena, plego xicoies! Són molt sanes i bones de menjar! I s’han de collir ara que són tendres.
I em va ensenyar la bossa de plàstic, plena a vessar de la planta que jo coneixia com a dent de lleó, encara sense florir. I des d’aquell dia i com cada primavera, quan passa la senyora Maria per davant del CdA armada amb la bossa i el ganivet, ja sabem que ha començat la temporada de les xicoies a Barruera. I les vaig tastar en amanida, i dono fe que són boníssimes. A continuació us resumim les característiques i beneficis del consum d’aquesta planta.
xicoia, exemplar florit
Què són les xicoies?
La xicoia (Taraxacum officinale), també anomenada dent de lleó, camaroja, lletsó d’ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm – 50cm d’alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d’un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d’una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. És originària de les zones temperades d’Euràsia, però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tota Europa, on el Taraxacum compta amb unes 1.200 espècies més, molt semblants entre elles. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar gairebé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.
detall del papus
L’amanida de xicoia, deliciosa i sana
Tota la planta és comestible i les arrels tenen un sabor amarg. A nivell gastronòmic està molt estès el seu consum a diferents llocs d’Europa i se’n pot fer melmelada o menjar-les fregides, bullides, estofades, en sopes i crues. A l’Alta Ribagorça i molts indrets dels Pirineus és molt popular menjar-la en amanides. Podeu trobar-ne receptes per internet, o buscar les propostes que us fan molts restaurants de la zona a la seva carta de primavera. A nivell nutricional, els valors de greixos, proteïnes i d’energia (calories) de la dent de lleó són molt baixos. Les fulles aporten principalment vitamines i minerals, de les quals destaca la provitamina A (betacarotens), un excel·lent antioxidant, que hi és en una proporció, a igual quantitat en pes, setanta vegades major a la de les taronges i el doble que als espinacs. També conté vitamines B1, B2, C i E; i quantitats significatives de sals minerals com el calci, potassi, fòsfor, sodi, magnesi i ferro entre d’altres.
amanida de xicoies
La xicoia, una planta que cura
A la xicoia també se li atribueixen nombroses propietats medicinals:
-Desintoxicació i depuració de l’organisme: és una herba rica en principis amargs, sobretot la taraxacina, que estimula la funció hepàtica i afavoreix la desintoxicació de l’organisme.
-Afavoreix l’eliminació de substàncies tòxiques de la sang com ara el colesterol o l’àcid úric, i pot afavorir l’expulsió de pedres al ronyó.
-Diurètica: el seu alt contingut en sals de potassi la converteix en un diurètic molt potent, apropiat per eliminar edemes o retencions de líquids. És per aquest motiu que popularment se l’anomena “pixallits”
-Aperitiva i digestiva: els seus principis amargs la converteixen en un estimulant de la funció digestiva, afavorint i millorant el procés de digestió.
-Acné: per les seves propietats depuratives, es recomana el seu consum per la millora de les afeccions a la pell.
-Anèmia: és una de les plantes amb més contingut en ferro i, conjuntament amb el seu contingut en àcid fòlic, afavoreix la regeneració de la sang.
-Estrenyiment: és un laxant lleu pel seu contingut en fibra i principis medicinals.
-Millora de la visió: el seu alt contingut en provitamina A (betacarotens) pot millorar la funció de captació de la llum i alleugerir la ceguesa nocturna.
Així que ja ho veieu, menjar xicoies, és una opció deliciosa, tradicional, natural, sana i curativa!
