El mètode Digues-me (Tell me) es una proposta conversacional sobre la lectura basada en tres tipus de preguntes:
- Les preguntes bàsiques: que ajuden a començar la conversa. Segons l’autor, aquestes preguntes, a mesura que el mestre va adquirint experiència en el mètode “Tell me” cada cop són menys presents en la conversa (són preguntes del tipus què és el que et va agradar més? i menys?, què és el que els va desconcertar? quins patrons han trobat en la lectura?)
- Les preguntes generals: són preguntes que es poden aplicar a qualsevol tipus de text i eixamplen l’àmbit del llenguatge, les referències, proporcionen comparacions i ajuden a portar a la conversa idees que ajuden a la comprensió.
- Les preguntes especials: són unes preguntes basades en les peculiaritats de cada llibre. Malgrat proposar una estructura de preguntes semblants cada llibre té les seves pròpies.
No es tracta d’un qüestionari tancat.
No s’han de fer totes les preguntes.
Les preguntes són una guia per al docent, que no les ha d’ensenyar als alumnes.
1. Les preguntes bàsiques.
Són les preguntes que ajuden a començar una conversa.
El que fan és ressaltar a centrar el primer tema de la conversa, allò que ha agradat o no, allò que els ha desconcertat o bé si han trobat patrons o semblances amb altres lectures.
La proposta que es fa per a iniciar la conversa es fer una ronda per torns de les preguntes bàsiques, que els alumnes han de contestar de manera telegràfica.
Chambers explica que amb l’experiència les preguntes bàsiques sobre allò que ha agradat o no s’obvien i es passa directament a allò que els ha desconcertat i als patrons.
2. Les preguntes generals.
- S’apliquen a qualsevol text. És a dir la seva redacció pot ser sempre la mateixa.
- Permeten comparar amb altres lectures.
- Aporten idees noves, informacions i opinions que reforcen la comprensió.
- Permeten que la conversa avanci més enllà de les preguntes bàsiques.
Es poden o no usar totes les preguntes, depèn de com avanci la conversa.
* Has llegit altres històries com aquesta?
L’habilitat d’entomar una lectura depèn de les lectures prèvies. Com més bagatge com a lector hom tingui més capacitat tindrà el lector d’immergir-se en la nova lectura. Le comparacions, les similituds, permeten centrar les idees de la nova lectura.
La intertextualitat parteix de la base que qualsevol text estableix relacions amb altres textos. És a dir, que cap text s’escriu sobre o des del buit, sinó que suposa l’existència d’altres enunciats o d’altres veus anteriors.
Es podria dir que la intertextualitat que es relaciona amb els coneixements previs, és a dir, actua de manera que el coneixement d’obres anteriors permet endinsar-se al lector en les característiques del gènere, dels personatges, de la trama…
És el cas de Frederick on Leo Lioni modifica la faula de La cigala i la formiga.
*Abans de llegir, quan us he ensenyat el llibre, de què heu pensat que tractaria? Ara que l’heu llegit, ha estat el que esperàveu?
És una variació d’una pregunta bàsica que permet apropar-se al llibre d’una manera diferent.
*Què diríeu als vostres amics d’aquest llibre? Us ha sorprès alguna cosa de les que han dit els vostres companys?
Són preguntes que permeten arrodonir una conversa i començar a extreure conclusions. Diguem que poden introduir-se aspectes que possiblement es tractin a les preguntes especials.
* Quantes històries diferents (tipus d’història) pots trobar en aquesta història que has llegit?
Aquesta pregunta permet extreure diferents capes de la lectura que s’ha fet. Sovint els alumnes no veuen la mateixa història, sinó que apareixen històries paral•leles.
3. Les preguntes específiques.
- Són preguntes específiques per a cada llibre.
- Són preguntes que han d’ajudar al lectora a descobrir les característiques particulars de cada llibre. Cada llibre és diferent i aquestes preguntes han de permetre conèixer-lo.
- Fan referència al llenguatge, als personatges, a les il•lustracions, l’espai i el temps on es desenvolupa la història…
Ara bé: - No totes les preguntes especials es poden utilitzar en tots els textos, per això el docent les ha de preparar a consciència i mesurar-ne l’ús.
Si hem dit que el moderador ha de conèixer l’obra, la selecció de les preguntes especials ho justifica.
Si la conversa no s’encamina cap al coneixement de les peculiaritats del llibre, és quan el docent pot llençar l’ham amb una pregunta especial.
* En quant de temps transcorre aquesta història?
Les històries per a infants i joves fan un ús significatiu del temps. Descobrir com afecta el pas del temps a l’acció i als personatges permet aprofundir en la temàtica de la història.
* Sobre qui tracta aquesta història?
La reflexió sobre quin és el protagonista de la història permet descobrir aspectes ocults de la pròpia història com les relacions socials que s’hi amaguen.
* Quin personatge et sembla més interessant?
Permet descobrir les diferents visions que tenen els lectors dels personatges i de les maneres que es comporten. Identificació amb l’heroi i el contrari.
* On passa la història?
Les peculiaritats de l’espai on passa la història no sempre són les mateixes en una o altra. La caracterització de l’espai pot fer que aquest sigui únic (la història només pot passar en un lloc i no en un altre) o indeterminat (de manera que pot identificar-se amb qualsevol indret en què es donin aquelles circumstàncies).
