La conversa

Les activitats tradicionals que es fan en acabar la lectura d’un text estan relacionades amb el paper que es dóna a aquest text en els supòsits tradicionals, és a dir el que li dóna l’autor. Aquestes activitats cerquen reblar o extreure allò que tracta de comunicar l’autor. Aquestes activitats tradicionals posteriors a la lectura consoliden el lector com un simple receptor d’informació.

La conversa o la discussió compartida al voltant d’un text està relacionada amb la visió de la lectura com una activitat interactiva on l’experiència i els coneixements previs del lector i els factors contextuals ajuden a construir el significat del text. El lector, a través de la conversa, pren part activa en la construcció del significat perquè hi aporta els seus propis coneixements i la seva pròpia experiència.

Així en relació a la lectura i a l’adquisició de la competència lectora (i per què no?) literària, la conversa sobre el que hom ha llegit cada cop té més importància.

Discutir col•lectivament o en petit grup el sentit d’un relat, d’un text informatiu, d’un poema és una manera molt efectiva d’implicar-se en la comprensió del text ja que fa que els alumnes mantinguin una actitud activa, vegin què fan els altres per entendre el que es llegeix, consultin repetidament el text i argumentin les seves interpretacions, de manera que la comprensió esdevingui progressivament més aprofundida.

Preparar una conversa sobre una lectura no és una cosa senzilla perquè cal tenir en compte que el nostre paper, el del docent és el d’un conductor, mediador, que els veritables protagonistes són les persones lectores i, per tant, són ells el que han d’expressar la seva opinió. No es tracta que diguin allò que nosaltres donem per suposat, sinó allò que ells realment han entès.

Per preparar una discussió literària, cal atendre als següents aspectes: d’una banda, el docent ha de conèixer a fons el text i haver-lo analitzat per tenir localitzats aquells elements o aspectes rellevants que pensi que haurien de sorgir durant la discussió; d’altra banda, cal preparar intervencions o preguntes que incentivin la reflexió dels alumnes i els guiïn i condueixin cap a una lectura interpretativa que vagi més enllà d’una lectura superficial i argumental.

Segons la complexitat del text, possiblement s’hagi de fer una presentació exploratòria de l’obra, on si hom ho considera necessari es fa una selecció prèvia dels principals aspectes a destacar.