Els catalans hem anat configurant al llarg de la nostra història mil·lenària un conjunt de símbols i senyals, diversos en el temps, que ens són propis i ens identifiquen com a nació.
El moviment catalanista va anar retrobant, i sovint recreant, símbols i signes de contingut específic, vinculats al patrimoni històric i cultural i, a vegades, llegendari. D’aquests, alguns han esdevingut oficials, reconeguts per llei, com la Bandera, la Festa Nacional de l’Onze de Setembre o l’Himne, Els Segadors; d’altres, tot i tenir una relació més directa amb les formes de vida i de lleure, també ens sigularitzen col·lectivament.
A continuació us oferim, en caràcter retrospectiu, un itinerari històric per alguns d’aquests símbols i senyals de catalanitat. que tenen el seu origen en la publicació de la Generalitat de Catalunya Símbols de Catalunya (1994): Els Segadors, L’Onze de setembre, Montserrat i Sant Jordi.
El fil conductor d’aquesta proposta és la capacitat del poble català de superar les maltempsades. Així es presenten els orígens de la Diada nacional de Catalunya, els fets de l’Onze de setembre de 1714 i un breu recordatori de la figura del General Moragues.
Llegeix més»
Aquesta proposta versa sobre la conjuntura social i política de la Catalunya del segle XVII i els esdeveniments que van provocar que una cançó popular es convertís en l’Himne Nacional. Com a complement, es tracten diferents referències sobre els Memorials de Greuges fets pels catalans als governs espanyols i la constatació que des de la música popular s’ha tingut, en diversos períodes, un element de resistència política.
Llegeix més»
Presentació dels antecedents del patronatge de Sant Jordi i el seu simbolisme a Europa i a Catalunya; la llegenda del sant i el bestiari fantàstic en relació a la presència del drac en l’imaginari popular; les festes de moros i cristians que se celebren a Alcoi el dia 23 d’abril; la relació de Sant Jordi amb l’esclat artístic de diferents períodes i estils; la Capadòcia, la regió de l’Àsia Menor on segons la tradició va néixer el sant, i es donen unes nocions bàsiques sobre les Croades, expedicions on nombrosos cavallers lluitaven sota l’advocació del sant.
Llegeix més»
A continuació trobareu els antecedents del santuari nacional dels catalans i les seves vicissituds en el transcurs dels segles; l’esdeveniment més significatiu de l’actitud d’irreductible catalanitat de l’abat Escarré; les característiques principals del medi natural del massís i de les manifestacions culturals i artístiques fetes a redós del monestir.
Llegeix més»
