Amb la intenció de complementar el recull esmentat, us proposem tres documents programats per la Televisió de Catalunya i que són de gran interès divulgatiu (podeu visionar-los prement sobre el seu títol):
1711. El setge de Cardona
Tardor de 1711. Durant 34 dies d’autèntica agonia, el castell de Cardona va resistir un setge de més d’11.000 soldats de l’exèrcit més ben preparat del moment. Tenia un enorme potencial de guerra i els millors enginyers militars, però no va poder amb la resistència del miler d’ocupants d’una fortalesa imperfecta gràcies a l’estratègia, la previsió i la fermesa dels defensors. Aquesta duríssima batalla és, segurament, l’episodi més desconegut i més fascinant de la Guerra de Successió Espanyola.
En aquest documental, coproduït per Televisió de Catalunya i que compta amb una banda sonora feta per Jordi Savall, es donen a conèixer les claus d’un esdeveniment que va fer trontollar la credibilitat de l’exèrcit francès i va retardar tres anys la caiguda de Barcelona: Cardona era l’última plaça que s’interposava entre l’exèrcit borbònic i la capital catalana. “1711. El Setge” explica la història inèdita d’una defensa heroica que demostra que el triomf és el resultat de la suma de petits detalls.
Batalla de Talamanca, 1714. La darrera gran victòria catalana
En el marc de la Guerra de Successió, l’agost de 1714 va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l’exèrcit català i el borbònic de Felip V. En aquest capítol fem una excavació força atípica: usant la tecnologia (detectors de metalls, localitzadors de GPS) intentarem saber com va anar la batalla amb exactitud.
1714. Ciència en guerra
Per què la roba militar del segle XVIII era de colors ben vistosos en lloc de ser de camuflatge com avui? Com funcionaven les armes de foc? Quins factors decidien la victòria a camp obert? Com es plantejava un setge a una ciutat? I com es defensava? Com era la medicina i la cirurgia?
El reporter Pere Renom dispara amb un fusell antic i demostra la poca precisió del sistema d’avantcàrrega. Al castell de Cardona analitza l’enginyeria de les fortaleses i com l’artilleria s’hi enfrontava en els setges amb canons i de morters.
El supercomputador Mare Nostrum modelitza el comportament individual i col•lectiu dels soldats dels exèrcits francès-borbònic, anglès i català i els resultats es contrasten amb les descripcions històriques de les batalles. Veiem els procediments d’amputació i cauterització anteriors al descobriment d’antibiòtics i anestèsics. A plató, Jaume Vilalta explica l’evolució de la bala i el moviment del tir parabòlic.
Hi intervenen Francesc Xavier Hernández del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB. Xavier Rubio, del Barcelona Supercomputing Center; Jordi Espriu de l’Associació de Miquelets de Catalunya i Alfons Zarzoso del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
