Més enllà de la seva vinculació familiar, Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 — Barcelona, 1941) i la seva filla Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 — Berga, 1974) reflecteixen, de manera complementària, un enorme ventall d’aspectes de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. El modernisme, la genuïnitat de la vida rural contraposada a l’ofec de la ciutat, la profusió de vocabulari extret de la parla viva i convertit en material literari, el binomi pintura-literatura, en Prudenci Bertrana; el cosmopolitisme, la literatura de viatges, la ruptura amb els motlles de gènere, el binomi música-literatura, en Aurora Bertrana són només alguns dels aspectes que la commemoració del cent-cinquantè aniversari del naixement del primer i el cent-vint-i-cinquè de la segona ens han de permetre explorar i aprofundir durant aquest Any Bertrana.
L’objectiu principal d’aquesta commemoració, en sintonia amb els objectius que constitueixen la raó de ser de la Institució de les Lletres Catalanes, és fer conèixer més i millor l’obra tant de Prudenci com d’Aurora Bertrana. Aquest objectiu guiarà totes i cadascuna de les actuacions que es realitzin durant l’Any Bertrana.
No hem d’oblidar que Prudenci Bertrana és a bastament conegut com a autor de Josafat (1906), una de les obres que ha gaudit de més reedicions en català durant el segle xx i que compta amb traduccions a l’alemany, a l’italià, al castellà, a l’occità, al francès i,
properament, a l’anglès. Però la popularitat d’aquesta obra sovint ha fet ombra a la resta de la seva prolífica producció: nou novel·les, un centenar llarg de contes, deu obres de teatre (gairebé totes estrenades en vida i que el van fer mereixedor d’un reconegut prestigi com a dramaturg) i centenars d’articles publicats durant gairebé mig segle constitueixen un llegat literari de dimensions colossals, bona part del qual resta encara desconegut pel gran públic.
Aurora Bertrana, al seu torn, va escriure en català, en castellà i en francès i és autora de set novel·les publicades, dos reculls de prosa de viatges (a la Polinèsia Francesa i al Marroc), dos volums de Memòries i diversos llibres de relats breus. Una part important de la seva producció, però, avui està fora del circuit comercial i algunes de les seves obres no ha arribat a conèixer ni tan sols una primera edició. És per això que ha de constituir un dels objectius d’aquesta commemoració promoure l’estudi i l’edició dels manuscrits inèdits d’Aurora Bertrana que es troben al Fons Bertrana de la Universitat
de Girona.
Tots els agents que participarem activament en aquest Any Bertrana desitgem vivament que aquesta commemoració esdevingui un pretext per fer descobrir, a tots aquells lectors que no s’hi havien atansat, encara, l’obra de Prudenci i d’Aurora Bertrana; i a tots aquells que ja n’eren lectors, esperem fer-los-la redescobrir sota una llum nova.
Oriol Ponsatí-Murlà | Laura Borràs i Castanyer
Comissari Any Bertrana | Directora de la Institució de les Lletres Catalanes
