De l’any 2000 ençà, a proposta de la UNESCO, el 21 de març de celebra el Dia Mundial de la Poesia.
En la conferència anual de 1999 celebrada a París es va prendre aquesta decisió, el principal objetiu de la qual és recolzar la diversitat lingüística a través de l’expressió poètica i donar l’oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehícle de comunicació artística en el marc de les seves comunitats.
D’altra banda, aquest Dia també té com a propòsits: promoure l’ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d’art, sinó una via d’expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seva identitat; i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.
Per celebrar-ho, el Servei Educatiu Baix Llobregat-6 us proposa la lectura d’un dels poemes més cèlebres d’Arthur Rimbaud Les voyelles traduït per Joan Brossa.
El poeta hi juga amb les paraules, lletres, colors i sons (brunzit, el riure, la ira, sotracs, perforant sons) en una gamma de colors ja precursora de les il·luminacions. Les vocals es converteixen en objectes amb els quals podrà divertir-se i crear amb ells les seves pròpies realitats i el sentit dels colors (naixements latents). Els colors tenen un valor simbòlic. Per al negre, la crueltat, la nit (cruel pudor, badies ombra); blanc, orgull, puresa, lleugeresa; per al vermell, la sang, els llavis, la ira, l’excés; per al verd, la serenitat i la pau; per al blau evocació, religiosa del cel (corneta Suprem, àngels). I canvia a morat a l’evocació dels ulls de la dona.
El músic francès Leo Ferré el musicà en una gran cançó:
