1. Compartir l’experiència com a lector.
És una activitat individual, alhora que comunitària i col•lectiva. Es donen opinions i s’escolta i es tenen en compte les dels altres. En això rau l’èxit de la proposta de la conversa literària a l’aula: es posa en primer pla la importància de l’experiència del lector en llegir un text i compartir-lo amb altres lectors igualment qualificats.
La lectura esdevé un fet social.
2. Activitat poc present a l’aula.
- La conversa és una activitat que pren molt de temps, tant de preparació com de realització. Ja sigui per qüestions organitzatives i de formació, la conversa literària va desapareixent a mesura que anem avançant els cursos. Insisteixo el temps de lectura ara ens dóna una oportunitat.
3. S’aprèn a parlar de llibres conversant.
- Ensenyar els lectors a parlar de llibres no s’assoleix en pocs dies.
- L’alumnat a qui s’ofereixen llibres adequats, ben elegits, a qui cada dia se’ls llegeix en veu alta i a qui se’ls estimula perquè parlin de manera informal entre ells i amb el mestre sobre les lectures fetes són els que estaran preparats per a participar en una conversa formal.
4. Didàctica de la conversa.
Està relacionada amb una sèrie de preguntes que estableixen el paper de mediador del docent:
- Amb qui la farem?
- Quin serà el tema?
- Quan es durà a terme?
- Per què la volem fer?
Però també:
- Quan farem la lectura? A classe o en temps propi?
- És conseqüència d’una relectura?
- Quins textos? Massa sovint els textos als quals recorren sovint els mestres per a dur a terme una conversa són els àlbums, contes i poemes en detriment de narracions més llargues (novel•les) i això pot provocar que els alumnes deixin de conèixer determinades formes narratives.
Altres aspectes a tenir en compte sobre la conversa a l’aula
1. Quan de temps ha de passar entre la lectura i una conversa?
Cal deixar un breu espai de temps entre l’acabament d’un llibre i l’inici de la conversa. Aquesta no ha de ser instantània. Per exemple un cap de setmana és un bon espai de temps. Allargar-ho seria perdre espontaneïtat i coneixement.
2. Quan ha de durar una conversa?
El just. El docent s’adonarà quan comença a decaure l’interès de l’alumnat per allò que es diu, fins i tot, quan es plantegin noves preguntes… Millor una sola sessió.
3. Com fem la lectura sobre la qual hem de conversar?
Silenciosa i independent o en comú, en veu alta o en parelles… Tot té avantatges i inconvenients i l’experiència lectora també és diferent.
Les lectures que es fan dins el temps de lectura i que seran la base d’una conversa literària, millor fer-les acompanyades.
4. De què depèn la qualitat d’una conversa?
De l’ambient de lectura, de la selecció del llibre i de la lectura que n’hem feta. Ens pot ajudar l’atenció prestada, les parts que ens varen avorrir, quines ens hem saltat, quines ens van agradar, emocionar, quines ens van fer reflexionar, quines ens van fer pensar en coses passades o lectures prèvies, què hem après…
