La conversa segons Aidan Chambers.
Segons Aidan Chambers una conversa sobre els textos pot començar per compartir l’entusiasme que el lector experimenta en llegir un llibre que li ha agradat, seguidament es poden compartir els desconcerts (les dificultats) i, aprofundint una mica més, es poden compartir les connexions, és a dir, descobrir els patrons del text.
La pregunta per què? està, inicialment, prohibida, ja que no ofereix cap ajuda per començar a parlar sobre una lectura determinada, és massa oberta i extensa per a contestar-la d’una vegada. Per començar a parlar d’un llibre és millor tenir com a punt de partida algun detall que es pugui explicar fàcilment. D’aquí la importància de les preguntes inicials que donen un punt de partida al docent. Digues-me (Tell me) suggereix un desig de col•laboració. Però també hi ha d’altres preguntes que és millor obviar-les: Què creus que significa això? O Què creieu que ens vol explicar l’autor? o De què creus que tracta realment? Davant d’aquestes preguntes els alumnes entenen que han de contestar allò que la mestra vol sentir, per tant es quedaran callats.
Les preguntes que Chambers proposa fa que al coneixement i al sentit de l’obra s’hi arribi de mica en mica.
Per poder dur a terme amb èxit una conversa sobre un llibre és essencial:
- la seva selecció i, sobretot, que el docent el conegui a la perfecció.
- saber quan i on es durà a terme la lectura, és a dir l’ambient.
- fer relectures sempre que sigui necessari.
- si la lectura s’allarga en unes quantes sessions mantenir converses informals.
CHAMBERS, Aidan. Dime. Los niños, la lectura y la conversación. México: Fondo de Cultura Económica, 2007 (Espacios para la Lectura)
