Hi ha nervis entre la població. Quins acudits la d’aquesta comissió: muntar un parc d’atraccions! Amb dos dies no es pot fer tanta feina. La Clara, la mestra, ho veu, la gent té raó, però cal fer-ho, els avis necessiten el Casal i si no enlluernen els polítics no donaran el permís d’habitatge ni la subvenció per reconstruir-lo. Quin desànim! Però una llumeta ronda pel seu cap, el “Torito”, com li diuen els companys, el fill del fuster, el nen més fort del poble i l’àvia Flora ho solucionaran!
─ I ara, què voleu? ─botzina la vella fetillera.
La Clara explica que cal fer casetes, tendals, muntar taules… Però tot ràpid. La dona rumia. Atina que ara cal algú expert en la fusta. Doncs, vinga cap a cal fuster. Abans de marxar agafa el llibre d’encanteris. Allí es troben al Torito que juga amb un martell de mànec petit que li ha agafat al seu pare.
─ Ja està! Torito no deixis el martell, i fica’l a dins d’aquesta olla bullint. ─diu l’avia.
La vella fa el conjur, les mans del nen aguanten sense dolor i en treure-les el martell és d’Uru el metall més potent i màgic que hi ha.
─ Ara correu a fer feina! Torito treballa amb el martell, t’ho farà tot i passa’l als fusters que piquin, que clavin, que encaixin, que fixin i sempre et retornarà.
Quatre hores i feina feta. El martell ha volat de mà en mà i ha fet tot el que se li ha demanat! Torito ets un crack! El parc ja està muntat!
Tot són nervis, Hem d’aconseguir-ho Tots com la mestra Clara ho veuen, Juntem les mans de tots els del poble, Ja ho tenim tot. El Torito ens ha ajudat, Hem d’aconseguir-ho Ja està tot muntat, Hem d’aconseguir-ho |
|
