─ I jo, també! Puc ajudar.─ intervé en Pep
─ Calla, calla… Ets massa dèbil. Tu no tens força ─diu riallera la mestra.─ Si ets com una aranyeta suau, que ni pica, ni fa mal…
És veritat, en Pep, és el nen més poca cosa i solitari del poble, sempre vestit de vermell i blau a penes fa soroll, es cola per qualsevol racó d’on sigui sense que ningú no se n’assabenti mai. Ara, té una gran agilitat i flexibilitat en el seu cos que el fa el número u en totes les disciplines motrius. Imagineu-vos, un dia es va deixar la motxilla a l’escola. Abans que ningú se n’assabentés, es va enfilar per la tanca i la va saltar, després va escalar per la canonada de l’aigua fins la finestra del segon pis, que va veure oberta. Va entrar, va travessar el passadís, l’escala, va baixar, va creuar el passadís dels despatxos. Va arribar a la seva aula, va arreplegar la motxilla i va desfer tot el camí cames ajudeu-me!!!
Ufff!!
Ningú el va veure
L’àvia Flora ho veu clar:
─ Tu, Pep, com l’Spiderman, t’enfilaràs per les parets, t’hi enganxaràs com una aranya i les cobriràs amb una xarxa que jo mateixa en un sortilegi teixiré aquesta nit. I ni un maó caurà. Estigueu tranquils!
El Pep vol ajudar-nos És un nen molt àgil, És veritat, el Pep, ens pot donar un cop de mà. I l’àvia Flora ho veu clar, ja ho té! És un nen molt àgil, I hauràs de cobrir amb una xarxa extensa I hauràs de cobrir amb una xarxa extensa |
|
