Però malgrat el crit de la Canarieta i els amics fugissers, hi ha una certa intranquil·litat. Cal fer un escarment seriós als malfactors i protegir als vilatans de qualsevol calamitat. Avui és dia de festa, de reivindicació pacífica. Res de bandes ni enfrontaments. I de cop i volta, sense fer cap conjur un home jove de trets ferms, de cos atlètic, amb mans grosses i urpes retràctils de llop es planta prop de l’àvia Flora. Veritablement, les urpes impressionen.
─ Sé que no m’has cridat, però he seguit les accions del Capità Amèrica i de la Viuda negra, els meus amics, i ara em necessiteu. Soc en Llobetó i et puc ajudar a controlar qualsevol barbaritat que es faci contra el teu poble.
─ Ai, amic, em faig vella i porto tres dies de conjurs. Estic cansada. Fes la teva feina, només espanta aquells infeliços que marxin de la vila i ens deixin en pau ─diu l’àvia.
L’home la besa al front, li diu que no s’amoïni, que ell vetllarà perquè no passi res. Certament, a mida que s’allunya es veu clarament que és altíssim, fortíssim i valent. Té el nom ben encertat: Llobató
A Jacksonvila hi ha moltíssima intranquil.litat Volem la fàbrica, l’hem de guanyar En Llobetó és gran i té unes grans urpes a les mans En Llobetó, en Llobetó Ha arribat a Jacksonvila |