Ai, però, per la banda nord de les muntanyes, una nuvolada pretén espatllar la gran jornada! No, per favor! Exclamen a la vegada avis, familiars, públic i comissionats. No, ara una tempesta de maig, no! Un simple canvi atmosfèric i tot esguerrat. Ai, Santa Bàrbara! resen alguns! Càgumlolla el canvi climàtic, rondinen els més esverats! Una ventada aixeca l’arena del terra, fa ballar les banderoles i els fanalets, les flors tremolen, la carpa s’infla… El avis que no duen prou roba senten fred! Tot esgavellat!
─ Àvia Flora!!!!!! ─crida la Clara, que va d’un costat a l’altre tremolosa i esverada.
─ Calma, amics! Però és l’últim conjur!
I allà mateix improvisa agafant de les parades el que més li convé: cotó de sucre filat, aigua de la font del Comellar, flors de pensaments lilosos, caramels de menta, sols de paper retallats i una esquitxada de mató! Bona barreja, quatre encanteris i en un vist i no vist apareix volant una noia preciosa de cabell blanc i ulls blaus.
─ Jo soc Tempesta la gran sacerdotessa dels elements climàtics. Veig el problema que teniu. El que voleu és fora pluja, fora vent, fora fred. Amics això està fet.
Es concentra.
Tanca els ulls…
Els obre, a són tot blancs!!!
S’enlaira.
Apunta les seves mans cap a la tronada.
Ajunta el braços.
Els separa.
I aturant la torbonada el sol llueix esplèndidament. Dia de joia!
Mireu allà al cel Ella és la tempesta Ella és la tempesta Posa els ulls en blanc, Ella és la tempesta Sempre torna alegre, Mireu allà al cel Ella és la tempesta Ella és la tempesta Posa els ulls en blanc, Sempre torna alegre Ella ha guanyat, Posa els ulls en blanc, Ella és la tempesta Ella ha guanyat, |
|
