Tot funciona. La festa avança, hi ha felicitat a les cares. Els Consellers aplaudeixen les accions: l’espectacle del circ, les curses atlètiques, les competicions de bicicletes… Mengen a gust les coques que les mares i pares han fet. La Comissió està satisfeta, res no falla, res no embolica la troca, tot rutlla. Tot, menys quatre gamarussos, amics del Motowner que volen espatllar la festa. Ells no estimen els avis, volen gresca de la forta, volen la Fàbrica per ells, però la Bet, sempre espieta i atenta els reconeix. I se’n va a buscar la seva amiga, exflorista, ara cantant gràcies a la seva potència de veu.
─ Canarieta, m’has d’ajudar. Necessito que facis un crit de guerra per espantar els Motowner, que volen esguerrar la festa. I a mi els avis, que no me’ls toqui ningú. ─diu la mestra.
─ Ui! I tant, a mi els avis que tampoc me’ls toqui ningú. Deixa’m uns minuts. Necessito escalfar la veu, que ara fa dies que no practico el crit. I a més, ja saps que m’haig de canviar de roba. ─respon la Canarieta.
La Canarieta es vesteix de negre, ben cenyida, es col·loca una perruca rossa, puja al terrat de casa i eixamplant la caixa toràcica refila com un canari. Un crit agut i ferm de guerra:
─ Amics dels Motowner!!! Marxeu! !!Aquí no hi teniu res a fer!
I els brètols fugen cames ajudeu-me!
La festa rutlla i sembla que tothom està molt content Els consellers que hem convidat Però mira qui vé! Uns dolents han arribat! La Canarieta, és l’exflorista Els dels motowner volen gresca i espatllar-ho tot. La canarieta que es prepara Quan des de dalt de tot, La Canarieta, és l’exflorista La Canarieta, és l’exflorista Tan fort els ha cridat! |
|
