Aquesta obra acabada de publicar i editada per la Fundació Víctor Grífols i Lucas, compta amb la col·laboració de diferents experts entre els que si compta el psicopedagog Quim Cabra del Servei Educatiu Baix Llobregat-6.
Victoria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas, i membre del grup de treball, presenta la proposta (disponible en format pdf) sota aquests termes:
La nova llei que regula l’avortament, i que acaba de ser aprovada pel Parlament espanyol, porta el títol de «Ley orgánica de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo» El títol indica que cal donar prioritat a la formació per a la salut sexual i reproductiva, ja que l’ideal seria que la decisió d’avortar no es produís mai per causa d’embarassos indesitjats, que és el motiu més freqüent d’avortament L’educació sexual al nostre país ha estat sempre una assignatura pendent Era un tema tabú durant el franquisme i, amb la democràcia, no hi ha hagut prou voluntat d’abordar-lo i posar en pràctica un model d’educació reproductiva adequat a l’època, a les característiques i a les necessitats de la nostra societat.
Educar sexualment implica com a mínim dues coses: a) ajudar a les dones que decideixen interrompre un embaràs a prendre la decisió amb plena consciència i responsabilitat pel que fan, ja que sempre es tracta d’una opció difícil i traumàtica; b) formar a les nenes i nens per tal de que aprenguin a afrontar les relacions sexuals amb coneixement del sentit i les conseqüències que tenen, i amb capacitat per fer-se’n responsables Una de les qüestions més debatudes per la llei ha estat la proposta que les menors poguessin interrompre l’embaràs sense informar-ne als pares Tot i que el tràmit parlamentari de la llei va rebaixar la proposta inicial, limitant la no informació als pares als casos realment conflictius, és un fet que cada cop estem més disposats a reconèixer als menors de divuit anys una maduresa equivalent a la que es dóna per descomptat quan una persona adquireix la majoria d’edat Aquest punt de vista no és congruent amb l’abandó de la formació dirigida a que la iniciació en les relacions sexuals es faci amb la màxima responsabilitat i coneixement.
Tant o més important que tenir una legislació que reconegui l’autonomia reproductiva de la dona és posar en marxa mesures efectives destinades a
disminuir el nombre d’embarassos no desitjats Cal incidir en la prevenció, l’educació i la corresponsabilitat de dones i homes i transformar les condicions que duen a embarassos imprevistos El Consell d’Europa, en un informe de l’any 2008, al mateix temps que recomanava als països membres una regulació que respectés l’autonomia de les dones per a decidir, afegia que la regulació havia d’anar acompanyada de campanyes més efectives per a la prevenció dels embarassos Dit d’una altra manera, mai la interrupció voluntària de l’embaràs hauria de ser vista com un mètode anticonceptiu entre d’altres.
L’educació comença per la informació, però va més enllà de la informació No és suficient augmentar la difusió de preservatius i ensenyar a utilitzar-los
ni tampoc incidir més en les campanyes de control de la natalitat La formació de la persona perquè aprengui a actuar amb criteri i amb responsabilitat va més enllà de la mera informació És per això que cal insistir en la necessitat de polítiques i programes que promoguin una autèntica educació sexual No és una tasca fàcil de dur a terme Encara menys en uns temps en què tota la informació que els menors reben a través dels mitjans audiovisuals va en contra de l’educació sexual que cal emprendre Però la dificultat del problema no és raó suficient per no fer cas i deixar-lo de banda L’experiència d’alguns països que s’han près seriosament l’educació sexual, com és el cas d’Holanda, fa palès que han aconseguit que disminueixi el nombre d’avortaments en comptes d’augmentar com passa en la majoria de països que han regulat la interrupció voluntària de l’embaràs La nova llei dóna més autonomia a la dona per decidir interrompre un embaràs Més autonomia, però, hauria d’implicar sempre més responsabilitat.
Per tal d’ajudar a afrontar la qüestió, la Fundació Víctor Grífols i Lucas va organitzar una discussió amb un grup d’experts en educació, especialment sensibilitzats en la formació de la sexualitat El debat va comptar amb una ponència inicial de Rosa Ros, dedicada des de fa anys a la matèria, que es va encarregar també de coordinar la sessió El resultat del diàleg és el que es resumeix en aquest quadern amb la intenció de proporcionar als més directament responsables de l’educació un seguit d’idees, d’opinions i també de dubtes sobre una qüestió de tanta transcendència com la que tenim entre mans.
