de Maite Carranza
Santilla. Grup Promotor (Jo llibre)
Barcelona, 2017
190 pàgines
ISBN 9788416661657
Resum:
1938. Barruelo (Palència). El Miquel, de tretze anys, creu que el seu pare, un miner republicà, ha mort al front. Inesperadament, arriba la notícia que és viu, en un camp de presoners prop d’Oviedo.
La seva mare li prega que el porti a casa i el noi, acompanyat per la seva gosseta Greta, marxa cap a una aventura incerta. El Miquel caminarà centenars de quilòmetres, travessarà muntanyes amb llops i desertors, pisparà menjar, fugirà de la Guàrdia Civil, s’enamorarà, coneixerà persones que ho van perdre tot, es farà un home i descobrirà amb els seus propis ulls el que és una guerra.
Què diu la crítica?
La història està basada, segons ens confirma l’autora, en un fet real tot i que la versió que ens en dona hagi estat escrita amb una mirada més personal i lliure i amb els elements de ficció propis de la imaginació de l’escriptora. Vull destacar d’una banda el rigor narratiu utilitzat, l’enorme emotivitat que transpira l’obra i l’esforç emprat per presentar uns fets que colpegin els lectors -especialment joves- i els marqui davant del tema de la violència, de la repressió, de la injustícia i de la guerra. Tot plegat presentat amb una netedat i precisió envejables que converteixen la història en un regal literari de primer ordre. Un narració estimulant.
Josep M. Aloy, a Mascaró de proa.
I què hi diu l’autora?
Segons Carranza, un dels reptes d’aquesta novel·la era tractar la memòria històrica. En aquest sentit, creu que “les persones que van viure el conflicte estan morint o ja no estan en disposició de reproduir les seves pròpies vivències, per tant, és un moment clau per recollir històries reals”. Considera que “al nostre país ho hem fet de la pitjor manera possible i els nostres nens han arribat amb un desconeixement absolut sobre el nostre passat”. Davant d’això, creu que “benvingudes siguin les històries que ajudin a recordar i també perquè no es tornin a repetir”.
