Enric Larreula és l’autor del llibre de poesia Animalari, una de les lectures de la Ronda de Llibres. Ha escrit una carta per als seus lectors.
Als alumnes.
Estimada gent.
M’han dit que entre els llibres que us heu llegit durant aquest curs hi ha el meu “Animalari”. Ho celebro, perquè és un llibre que a mi em va agradar molt escriure, m’hi vaig divertir molt, i desitjaria que a vosaltres també us hagués agradat. Ja que per a mi és una gran satisfacció comprovar que alguns dels meus textos han estat útils, i han servit perquè uns nens i nenes llegissin amb il•lusió, aprenguessin paraules, desenvolupessin idees, afinessin una mica més la seva sensibilitat. Somriguessin, somiessin, imaginessin, i per uns moments fossin una mica més feliços.
Però també sé que tot això no hauria estat possible sense la feina dels vostres mestres, que amb paciència us han estimulat a llegir, que us han ajudat a comprendre, que us han engrescat a aprendre coses i a fer-vos grans. Gràcies al seu treball ara molts de vosaltres us podeu adonar que la llengua no és només una assignatura que s’ha d’aprovar a final de curs i prou, sinó que saber escriure és una possibilitat extraordinària que ens permet relacionar-nos, comunicar-nos amb més eficàcia, que ens permet inventar i escriure històries i aventures que ens agradaria que ens passessin, o no. En definitiva, que escriure ens permet adaptar-nos millor a la societat, ordenar els nostres pensaments i viure les coses amb molta més intensitat. I això pot produir una gran felicitat, de debò.
Per tant, ara us toca a vosaltres, i en aquesta feina que us espera jo us desitjo tota la sort d’aquest món.
Cordialment.
Enric Larreula Vidal, abril del 2015
Voleu conèixer l’Enric Larreula?
Enric Larreula va néixer l’any 1941 al barri vell de Barcelona, fill d’una família obrera que havia perdut totes les guerres. Als catorze anys va començar a treballar en una fàbrica, i a estudiar de nit fins a obtenir un mestratge industrial. Més endavant va dedicar-se a dibuixar historietes d’aventures per a l’Editorial Bruguera. Un problema a la vista el va obligar a deixar el dibuix. L’any 1969 es va incorporar a les classes de llengua catalana que Òmnium Cultural organitzava d’amagat en algunes escoles. Així va entrar en contacte amb el món de la immigració. Va quedar tan atrapat per la feina que ja no va deixar el món de l’ensenyament. Per això als trenta-cinc anys es va posar a estudiar Filologia Catalana a la Universitat. Durant més de vint anys ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Al final dels setanta va començar a publicar material didàctic per aprendre català. Ha participat en la realització d’una seixantena de llibres d’ensenyament. A l’any 1981 va començar a publicar literatura per a infants, joves i adults. Actualment, ja han arribat al mercat més d’un centenar d’obres seves. Ha obtingut diversos premis: el Víctor Català de conte i narració 1967, per Recull de contes; el Puig i Llensa (Premis Recull de contes de 1969) per El petó; el premi Narrativa de Muntanya 1970 per El pas de la nit; el Xarxa d’assaig 1983 per Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà; el Serra d’Or de literatura infantil 1984, per Marduix; el Pere Quart d’Humor i Sàtira 1990, per La propina (premi que repeteix el 2000, amb La dutxa); el premi Lola Anglada 1991 per Contes per a un món millor, i el Gran Angular 1994 per Els arbres passaven ran de finestra. En el camp de la pedagogia ha obtingut un dels premis Baldiri Reixach de 1979. L’any 2002 li va ser concedit el Premi Jaume Primer d’Actuació Cívica Catalana. Algunes de les seves obres han estat traduïdes a altres llengües: alemany, anglès, basc, danès, espanyol, finès, francès, galaicoportuguès, italià, japonès i suec.
