En una entrada anterior es feia una crònica del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, però com que ha quedat un xic periodística i poc es destaquen les moltes idees clau que els participants en taules rodones i conferències van desplegar, he fet un altre resum basat en una bona colla de les piulades que alguns dels assistents anàvem escrivint i que s’aplegaven amb el hashtag #VCongrésLIJ.
Les nombroses pilades que a continuació es relacionen estan organitzades per conferència i taula, de la seva lectura, ara sí, que es reconeixen les idees claus del congrés. Això sí, esperem amb delit la publicació de les conferències i de les intervencions de cadascun dels participants a la quatre taules rodones.
Oriol Vergés, a la conferència La narració històrica per a infants i joves
@LauraBorras – La narrativa històrica juga un paper important en la formació de referents comuns per a infants i joves.
@AdeLluneta – Oriol Verges: Barrejar historia i fantasia per arribar als lectors
@jordidolcet – Oriol Vergés: La narrativa històrica dins de l’aula sempre ha de tenir la mediació del docent
@suspeix – Oriol Vergés: el conte permet més llibertat al lligar fantasia i història
@soler_toni – “La història és com una lluita i mai no han girat la truita els pobres que des de baix miren els rics de biax”, Oriol Vergés
@LauraBorras – Vergés: ‘igual com es va escriure sobre el passat històric,ara ens calen històries sobre el franquisme i els seus fills i néts’
@mpsierra – Queda molt per escriuré sobre el franquisme. El què va ser la guerra civil. Ho hem d’explicar als joves.
@EscriptorsAELC – A finals 60′ l’Ed. Teide i Oriol Vergés van canviar el format i l’estil dels llibres de text d’història
@LauraBorras – Vergés: “Estem vivint un moment de canvi i avui més que mai els nostres joves han de conèixer la seva història amb honestedat”
@tricentenariBCN – Oriol Vergés al #VCongrésLIJ: “A la ficció històrica, la realitat es pot estirar sense trencar-la”
Teresa Duran, a la conferència Història sense orígens
@BibMollerussa – La Teresa Duran parla de les causes que ocasionen manca de citacions històriques a la LiJ
@suspeix – Teresa Duran: per esdevenir un arquetip encarnat en un personatge històric, cal que sigui citat. Reproduït
@EscriptorsAELC – Teresa Duran demostra que desconeixem els nostres propis arquetips: qui és el nostre bon rei, el nostre trapella eixerit?
@EscriptorsAELC – Teresa Duran desenvolupa les causes per les quals ens manquen personatges arquetípics popularitzats de la nostra tradició
@jordidolcet – Teresa Duran: La popularització d’un personatge incardinat en el si d’una societat ha de seguir un camí aliè a l’escola
@EscriptorsAELC – T Duran: El #Patufet va saber popularitzar la història amb les seves contarelles, però no va penetrar a la classe benestant
@suspeix – Teresa Duran: sobre el traspàs dels arquetips històricament: “És el públic qui conserva la memòria històrica, no els autors”
@EscriptorsAELC – El model literari noucentista va ser idealitzat fins als 60 i va durar molt més del que ho hauria fet en una situació normal
@eliramirez82 – “A Catalunya tenim grans personatges històrics, però la majoria ens són desconeguts”
@EscriptorsAELC – T Duran: La represa de la LIJ catalana ve de la mà de @cavallfort, La Galera i els premis literaris
@jordidolcet – TDuran Les propostes de La Galera i Cavall Fort abandonen la rondallística i èpica característica del Patufet i la Renaixença
@EscriptorsAELC – T Duran: l’aparell crític de LIJ catalana ha estat molt lligat a l’escola, és endogàmic i està molt segmentat
@mpsierra – Teresa Duran: de la capacitat de preguntar en prové el saber
@AdeLluneta – T. Duran: podem deixar un nom, una frase… q ens relligues amb el passat. El jove farà preguntes per saber
Per acabar l’apartat de piulades dedicat a la genial conferència que ens dicta la Teresa Duran no me’n puc estar de reproduir-vos el joc que ella proposà a tots els assistents al Congrés i és el d’identificar els personatges catalans que podrien ser un exemple de cadascun dels següents arquetips:
- pare fundacional,
- heroi èpic i aventurer
- bon rei,
- bona dama,
- rebel,
- murri eixerit,
- ximple simpàtic,
- home just,
- sant virtuós i miracler,
- l’home pervers i malvat,
- salvatge obscur.
- savi,
- víctima,
- infant salvador…
Les respostes? haureu d’esperar la publicació de la conferència.
1a Taula:Entre la ficció i la veritat històrica. Fidelitats i infidelitats
@eliramirez82 – “Sempre hi haurà algú que et dirà que allò no és del tot verídic” Oriol Garcia
@jordidolcet – Oriol García: fem ficcio no un estudi històric, tot i així hi ha coses que no te pots inventar. Com a creador he de ser honest
@EscriptorsAELC – @NuriaPradas: la hist. social és imprescindible per novel·lar una època: la moda, els usos, els paisatges, les olors
@EscriptorsAELC – @NuriaPradas la ficció hist és un risc: la recreació de fets passats, de personatges que no hem conegut… és com rescatar ombres
@LauraBorras – Reivindicació de la ficció fins i tot en la novel·la històrica perquè els escriptors són creadors de ficció!
@suspeix – @NuriaPradas “Els personatges del relat històric han de ser fidels a la seva època. Cal una bona investigació”
@EscriptorsAELC – Joan de Déu Prats: Quan abordem el passat històric aquest està absolutament contaminat de llegendes
@suspeix – Joan de Déu Prats: els escriptors ens valem de la imaginació per aproximar-nos a la Història i sentir-la
@jordidolcet – @MCarmeRocaCosta: els autors de novel·la històrica fem novel·la i per això el pes principal l’ha de tenir l’argument
@suspeix – @MCarmeRocaCosta “A través dls personatges de ficció, els escriptors podem explicar allò que els personatges reals no van dir”
@EscriptorsAELC – @MCarmeRocaCosta La majoria de textos que ens han arribat són cultes, però no podem fer parlar igual una princesa i un camperol
@ramonhoms – Per a @MCarmeRocaCosta i @NuriaPradas en una narració històrica mana la idea, el personatge, un fet. L’ambient d’època, després
@EscriptorsAELC – Oriol Garcia Q: en el còmic del 1714 eren tants els fets reals que volia explicar que no em va quedar espai per la ficció
@LauraBorras – @MCarmeRocaCosta i @NuriaPradas expliciten q la columna vertebral de la novel·la ha d ser la versemblança dels personatges
@EscriptorsAELC – Joan D Prats: Has de ser honest i saber que estàs fent una aproximació històrica, ningú ens pot exigir de ser acadèmics
@Rcanovalls – Joan De Deu: “La lectura s’ha de fer de manera juganera amb els alumnes”.
@EscriptorsAELC – Quan s’associa un llibre a una assignatura s’està equiparant la lite a un treball, a una obligació, i axò penalitza la lite
@albirona – “De la situació històrica actual en pot sortir una novel·la molt divertida” “O de terror!” M. Carme Roca i Oriol Garcia Quera
@Rcanovalls – N. Pradas: “intentar ser objectiva a l’hora de narrar historia”.
@Rcanovalls – M. Carme Roca: “m’implico en la historia a traves dels meus personatges”.
@Rcanovalls – Joan De Deu: “a traves dels personatges es poden dir moltes coses, pero no s’ha de notar”
2a Taula:Efmèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica
@suspeix – Cèlia Millan: la concepció històrica no es percep fins els 11-12 anys. Abans d’aquesta edat es poden utilitzar les llegendes
@EscriptorsAELC – Mercè Canela comença citant Maria Novell, la primera autora de narrativa històrica amb les seves col·laboracions a @cavallfort
@EscriptorsAELC – Mercè Canela: la proliferació de la fórmula “any de” té avantatges i inconvenients. Trobar l’equlibri és molt complicat
@ramonhoms – Pot ser, com diu Dolors Cabrera, que la LIJ catalana actual consideri més les necessitats del mediador que del lector final
@suspeix – Dolors Cabrera: a través de l’àlbum il.lustrat ens podem acostar a la història de manera subtil i incisiva
@ramonhoms – Dolors Cabrera opina que la LIJ ha de sortir de l’aula. Dit d’altra manera, als llibres s’hi ha d’arribar fora de l’escola
@EscriptorsAELC – Josep Llusà, editor de Baula: si editem una obra que originalment no és per nens, s’espanten els mediadors, els nens no
@EscriptorsAELC – Josep Llussà: els nens no tenen al cap commemoracions d’efemèrides en literatura, excepte potser en el cas de @JoanaRaspall
@EscriptorsAELC – J Llussà: si a l’efemèride s’hi posa la ILC és un any oficial, sinó és una mica arriscat pels editors publicar coses
@EscriptorsAELC – @GemmaPasqual: quan s’acaba l’any de l’efemèride, fem un seguiment del que ha quedat?
@EscriptorsAELC – Mercè Canela: pocs llibres que s’editen durant una efemèride tenen recorregut després d’aquesta
@EscriptorsAELC – Cèlia Millan: els llibres són béns culturals, no tenen data de caducitat, no haurien de seguir la lògica dels béns materials.
@genopascual – Cert que les efemèrides saturen, però ajuden a introduïr els temes
3a Taula: La recreació o creació de personatges en contextos històrics
@jordidolcet – @EscriptorsAELC: ELarreula: com l’entusiasme per un context històric pot arrancar una novel.la #VCongrésLIJ. Parla de “El tresor dels jueus”
@suspeix – Jordi Vila: aportar sensacions és la meva aportació a un text històric. No pretenc ser exhaustiu
@EscriptorsAELC – J Vila Delclòs: els il.lustradors, per aproximació intentem bastir imatges que ajudin el lector
@EscriptorsAELC – Dolors Garcia i Cornellà reivindica la petita història i els llibres d’abast local com a fonts per crear narrativa
@jordidolcet – DGarcía Cornellà: Cal conèixer els espais fins i tot en l’actualitat. No podia escriure Serena sense conèixer Sta Maria del Mar
@eliramirez82 – És important crear personatges verídics per tal de guanyar credibilitat amb els lectors. Què menjàven, com vivien?
@suspeix – Dolors García: La creació de personatges en textos històrics és com fer un pessebre
@EscriptorsAELC – @IgnasiBlanch1 no busco una representativitat propera a la realitat,busco espais i personatges q tenen a veure amb la meva vida
@suspeix – @IgnasiBlanch1 Dibuixo les coses com les sento més que no com són
@LamaletadelaLil – Larreuela: Acord i amistat fonamentals entre escriptors i il.lustradors
@EscriptorsAELC – E Larreula: voleu que us digui, Ala de Corb sóc jo, lluitant contra els que manen
4a Taula: La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum
@jordidolcet – Jordi Cortés: El didactisme espatlla la narració
@AdeLluneta – Jordi Cortes: Primar la ficcio, l’accio en una novel.la historica per enganxar al lector jove
@suspeix – Jordi Cortès: En literatura tot està permés, en història no. El relat històric ha d’insinuar més que explicar la històra
@jordidolcet – Miquel Rayó: Tenen els ensenyants temps i coneixements per a recomanar lectures històriques en el marc del currículum?
@jordidolcet – Miquel Rayó: respecte al ministre Wert, aquest no ha entès que les xarxes socials desmuntaran els currículums imposats.
@jordidolcet – Miquel Rayó: la LIJ sempre depèn massa del sistema educatiu, de les recomanacions que es fan des de les escoles
@jordidolcet – S. Vilaplana: una narració de recreacio historica es bàsicament mentida, es una invenció amanida en part per aspectes reals
@EscriptorsAELC – Silvestre Vilaplana: assumeix l”assignaturització’ de la literatura, al servei de l’aprenentatge i no com a plaer de llegir
@suspeix – Silvestre Vilaplana: La novel.la Històrica te un gran poder de manipulació. Cal distingir la realitat literària i la històrica
@EscriptorsAELC – Lorena Jiménez: la lectura estimula molt l’activitat cognitiva, i és una font inacabable de construcció social i identitària
@mpsierra – Lorena Jímenez: història total. Els oblidats: els infants, les dones, del concret al complex
@EscriptorsAELC – Els continguts dels currículums són intencionats, cal que els alumnes desenvolupin eines que els facilitin ser crítics
