El 5 de març de 2013, en el marc de les cinquenes Jornades de biblioteques escolars, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, vaig participar en una taula rodona que, amb el títol genèric de Xarxes i serveis de suport a les biblioteques escolars, mostrava algunes experiències reeixides de suport a les biblioteques escolars (BE) des de diferents àmbits educatius.
La meva intervenció se centrava en el paper que han tingut i que encara tenen els centres de recursos pedagògics (CRP) en el desplegament de la xarxa de BE. No era pas la primera vegada que ho feia. El 2009, al número 355 de la revista Guix, amb en Jordi Domingo, signàvem l’article El paper dels centres de recursos pedagògics en el treball en xarxa de biblioteques escolars.
En aquest article explicàvem, de manera general, el paper que els CRP havíem tingut en la dinamització de les BE, especialment des de la creació del Programa biblioteca escolar “puntedu” del Departament d’Ensenyament. En canvi, la meva intervenció a les esmentades jornades (Els centres de recursos pedagògics i les biblioteques escolars. El Banc de recursos com a exemple de col·laboració en xarxa) es va centrar en l’experiència del Banc de recursos: la lectura font de plaer i de coneixement on defensava (i cito literalment) que “els serveis educatius, en general, i els centres de recursos pedagògics, en particular, ara per ara, conformen l’única xarxa educativa estable de suport general i continuat a escoles i instituts d’àmbit nacional. En aspectes com la formació, la gestió documental o el suport a les biblioteques escolars, per citar-ne tres, actuen de manera coordinada. S’adapten a les particularitats del territori, elaboren plans d’actuació conjunts amb els centres on es respecta la seva idiosincràcia. Per això qualsevol actuació que es vulgui perdurable en un territori ha de comptar amb la col·laboració i la complicitat dels CRP”.
I el Programa biblioteca escolar “puntedu” sempre ho havia entès així i encara ho entén com ho demostra un interessant debat que s’ha fet sobre la relació entre CRP, BE i ILEC.
Fa poc, a la 3a Jornada pedagògica del Saló del llibre infantil i juvenil (Mollerussa, 30 d’abril de 2016) es va presentar el document Biblioteca d’aula: una oportunitat per a la lectura i el coneixement, que dóna orientacions per organitzar i dinamitzar les biblioteques d’aula.
És un document interessant, útil i força complet, que s’esperava des de feia temps, com se n’espera un altre sobre la biblioteca als centres de secundària.
Biblioteca d’aula: una oportunitat per a la lectura i el coneixement però és un document que, a mi, com a docent que treballo en un CRP m’ha decebut perquè no es fa referència a. aquella tasca de suport a les BE que he mencionat a l’inici de l’escrit.
Entenc que no s’esmentin els aspectes més formatius lligats al desplegament del projecte de biblioteca escolar i d’aula sobre els quals hi tenen una incidència més o menys explícita els CRP. Tanmateix en alguna de les experiències de centre que s’hi expliquen fan referència a la formació i, ara per ara, la gestíó dels plans de formació de zona la fan els CRP.
També entenc que no s’esmenti l’assessorament continuat que reben els centres en matèria de biblioteca escolar (fons, organització, gestió, espais, temps i espai per llegir…),
Ambdós són aspectes de caràcter més general que es recullen en altres documents de l’administració referits a les BE i al funcionament dels serveis educatius.
El que trobo a faltar és una referència a la feina i l’esforç que es fa en matèria de provisió de recursos a les biblioteques d’aula a través de la biblioteca de centre.
Al document es fa una clara referència a la necessitat que les BE estableixin “lligams amb les biblioteques públiques de l’entorn”, ja que, generalment, la biblioteca de centre no té el fons suficient per a garantir una renovació dels llibres que han de formar part de les biblioteques d’aula perquè aquesta esdevingui una biblioteca viva i canviant.
Aquest “lligam” que es demana amb les biblioteques públiques de l’entorn fa temps que existeix amb els CRP. Aquests serveis educatius, des de fa anys, ofereixen als centres educatius de la seva demarcació territorial una gran varietat de maletes de lectura.
L’oferta de maletes de lectura permet nodrir de “llibres que la BE no té en nombre suficient o que no tindran l’especificitat necessària” i és “la persona responsable de la BE que té els canals de comunicació directes amb [els docents dels CRP que podran] ajudar a aconseguir el que calgui”.
Per comprovar l’abast de l’oferta dels CRP de maletes de lectura només cal donar un cop d’ull a l’apartat Recursos dels CRP del Banc de Recursos. Agrupades en tres grans blocs (maletes de lectura de caràcter general, maletes per gèneres i maletes temàtiques) s’ofereixen en servei de préstec minibiblioteques, maletes de llengües estrangeres, d’àlbums il·lustrats, de poesia, de còmics, de contes, i també maletes sobre personatges com El Petit Príncep o Mafalda, sobre autors com Roald Dahl i la Joana Raspall o maletes de llibres de coneixements. A aquesta tipologia de maletes cal afegir-hi unes altres que no es consignen al web del Banc de Recursos, les maletes de novetats que permeten als centres de disposar les darreres novetats en literatura infantil i juvenil.
La varietat del contingut de les maletes permet als CRP complir amb allò que es demana a les biblioteques públiques: “nodrir de fons actuals i ben triats les biblioteques d’aula”.
Biblioteques públiques o CRP són dues realitats complementàries que treballen plegades per a la dinamització de les biblioteques de centre.
Aquesta reflexió no pretén ser una crítica a un document que, com he dit, és útil i obre noves perspectives de treball i de dinamització d’una realitat present a les aules de les escoles i instituts i, fins ara, poc tinguda en compte. Només vull ampliar el contingut del document recordant una de les moltes feines que des dels CRP es fan per a la millora de les BE.
Jordi Dolcet
Centre de Recursos Pedagògics del Servei Educatiu Baix Llobregat-6
Col·laborador del Programa biblioteca escolar “puntedu”
