Pèrgam, epèrgam, Alexandria… són noms força familiars per als docents catalans en general i per als responsables de les biblioteques escolars en particular. Són conceptes que ens porten a pensar en models col•laboratius en el marc de la gestió del coneixement.
Però la història demostra que NO. La revista Sàpiens del mes de maig de 2010 (núm. 91) publica un interessant article sobre les rivalitats de les dues grans biblioteques del món antic: Alexandria i Pèrgam, entre les quals es va establir una veritable “guerra freda cultural”.
Alexandria esdevingué el primer gran intent per a conservar la “memòria de la humanitat”. Inicialment fou una institució cultural de generació de coneixement, els seus gestors van veure clar que havien de conservar totes les aportacions dels seus predecessors per tal d’avançar en nous coneixements. Per això ho van escriure sobre el papir que es guardava enrotllat en un suport cilíndric. El fons de la biblioteca d’Alexandria va anar creixent gràcies a la còpia de llibres aconseguit mitjançant el préstec dels originals per part de sobirans d’altres terres o l’expoli dels vaixell que atracaven al port d’Alexandria. El fons va créixer tant que va ser necessari la creació d’un sistema d’organització dels pergamins .
A l’Àsia Menor, a la ciutat de Pèrgam, que havia esdevingut un centre cultural i artístic, es va crear una altra biblioteca que es nodria del pair que arribava d’Egipte. La ciutat d’Alexandria recelosa del poder creixent de la nova biblioteca va aconseguir que es tallés tot el subministrament de papir, cosa que obligà als gestors de la biblioteca de Pèrgam a cercar una alternativa, així va aparèixer el pergamí, un material molt més resistent que el papir, que permetia escriure per les dues cares i esborrar. Per tant la jugada als alexandrins no els va sortir tan bé com esperaven.
Tanmateix la història no ha tractat de la mateixa manera ambdues institucions: Alexandria disposa d’una grandiosa biblioteca que vol esdevenir un referent mundial i a Pèrgam només es conserven les ruïnes d’un passat gloriós.
Per a més informació us acosnello que llegiu l’article sencer: La guerra de les biblioteques d’Antoni Janer
