| 2
Espai
Matute |
“El niño está siempre solo, es quizás el ser más solo de la creación.”
“Es un gran error decir que el niño es un proyecto de hombre; yo pienso que es al revés: que el hombre es un trocito del niño que fue, porque a lo largo de la vida si cambiamos, siempre es para empeorar”.
“Los llamados cuentos de hadas no son lo que la mayoría de la gente cree que son, no son historias para niños, a menudo estupidizadas y trivializadas a través, de podas y podas políticamente correctas porque tampoco los niños responden a la estereotipada imagen que se tiene de ellos. Los cuentos de hadas no son, en rigor, otra cosa que la expresión de un pueblo, un pueblo que aún no tenía voz, excepto para transmitir de padres a hijos todas las historias que conforman nuestra existencia.
A. MATUTE
|
Moderador: Àlex Cosials; Relatora: Glòria Gorchs
- Si volem treballar amb joves ho hem de fer partint del joc, d’allò que es pot interesar, d’allò que també ens motiva a nosaltres.
- La capacitat de trencar l’ADN institucional, fent-nos més propers i permetent espais lliures no programats (per exemple Visites escolars).
- És clau que bibliotecaris i mestres que llegim i ens interessem per la literatura i cultura juvenil
- És clau la idea que defensa Guadalupe Jover d’eixamplar el cànon literari, per poder donar cabuda a una major diversitat de lectures, per a atreure els joves i per interessar-los cap a les nostres activitats, cal donar-se un temps de generar vincles i complicitats.
|
| 3
Espai
Mafalda |
 …………………………………….
|
Moderadora: Dàmaris Doñate; Relator: Juanjo González
- Per arribar als joves els hem d’anar a buscar. Si esperem que s’apropin motu propi a la biblioteca és molt difícil que ho facin. S’han d’aprofitar els moments acadèmics rellevants per a ells (per exemple: treballs de recerca de Batxillerat).
- És important que no es perdi de vista que l’objectiu de les biblioteques és el foment de la lectura.
- L’acompanyament a la lectura resulta fonamental, així com la connexió amb la realitat de l’infant. Justament aquest acompanyament és el que s’hauria de garantir a posteriori, tant des de la biblioteca com des de les famílies.
- Cal que hi hagi molt bons professionals a les biblioteques i a les escoles i que sàpiguen com parlar de literatura als infants i als joves.
- És important que es treballi de forma interdepartamental i amb transversalitat (treball en xarxa) des de les biblioteques, centres educatius, administracions.
- Doble visió de la lectura: per una banda aquella més propera als joves, que llegeixen allò que els interessa i a través dels mitjans que ells volen. És una lectura més ràpida, més breu, més multimèdia. Per altra banda, hi ha la lectura més clàssica i que permet recuperar els moments de silenci, de reflexió personal, a través de la lectura perllongada, continuada, en solitud, generant espais no comunicatius. Aquesta lectura, també és important cultivar-la en els joves.
|
| 4
Espai
Diderot |
 |
Moderadora: Pepi Sánchez; Relator: Agustí Lloberas del Castillo
- Continguts vs Procediments. Cal trobar un equilibri entre totes dues coses.
- Convé que els estudiants siguin SUBJECTES conscients del que fan. Això seria la base per a aquesta “revolució” que ens duria al somni d’igualtat i llibertat.
- Les biblioteques han de ser un lloc de promoció i protecció de les humanitats.
- Falta un vincle entre l’escola/biblioteca i el carrer. Acaben sent mons diferents i poc connectats. El neoliberalisme propicia aquesta separació. Els espais culturals acaben menjats per la immediatesa de la diversió, informació, etc.
- També cal crear les necessitats de la cultura. Cal estar pendent de les tendències socials: per exemple, l’auge de la literatura eròtica ha portat moltes lectores que, a partir d’aquí, han pogut passar a una altra temàtica, gènere, etc. La biblio ha de ser un lloc on obtenir i compartir experiències.
- També ha d’haver contacte entre els professionals no-docents i no-bibliotecaris i el professorat. Complicitat en aquest triangle.
|
