Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya

L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) ens ha fet arribar l’enllaç als materials didàctics de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Dossier docent i Fitxa de l’alumne
Aquesta exposició itinerant es podrà veure a la capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès del 10 de març al 8 d’abril de 2018.

Tots els centres d’Educació Primària i d’Educació Secundària i Batxillerat de l’Alt Penedès que estiguin interessats en sol·licitar una visita guiada o que necessitin més informació han d’omplir un FORMULARI i enviar-lo a la responsable del projecte d’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès “Immaterial Penedès” de l’IEP, Ángels Travé, a través del seu correu electrònic atrave@immaterialpenedes.cat.

FORMULARI de contacte o reserva de visita guiada (a partir del 10 de juliol de 2017 i fins el 28 de febrer de 2018)

La reserva serà efectiva una vegada confirmada per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs.


Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya

Exposició

El dia 27 de novembre de 2015 es va inaugurar a Cervera l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”. En són els comissaris Fabien Van Geert, doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona. L’exposició ha estat impulsada i concebuda per les següents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial: l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), el Museu Etnològic de Barcelona, el Museu Marítim de Barcelona, Carrutxa (Reus), el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta) i l’Institut Ramon Muntaner. Ha estat produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb l’Institut Ramon Muntaner mitjançant ajut de l’Obra Social de ‘La Caixa’. En el desenvolupament dels continguts hi han participat l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, l’Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic, el Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) i la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca.

L’exposició ha estat ideada des d’un principi com una eina per posar en valor l’arquitectura tradicional catalana en tota la seva diversitat territorial i tipològica. Aborda el tema des d’una perspectiva eminentment etnològica, per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya. El principal objectiu divulgatiu de l’exposició és aportar elements de reflexió sobre com el medi, les formes de vida, la tecnologia, les relacions socials i les maneres d’entendre el món es combinen per donar forma i fixar l’ús dels elements arquitectònics que han esdevingut peces fonamentals dels nostres paisatges humanitzats.

L’exposició es divideix en cinc tipus d’explotació del territori:

  1. l’alta muntanya
  2. el secà
  3. el regadiu
  4. la costa
  5. el món dels masos

De cadascun d’aquest tipus s’estructuren quatre àmbits temàtics:

  • L’espai viscut. Les formes, la distribució i els usos dels espais interiors de les cases estan condicionades per la seva funció com a habitatge, espai vital i espai de socialització a partir de les particularitats de vida domèstica i familiar de la societat preindustrial i de la seva evolució.
  • L’espai simbòlic. L’arquitectura està condicionada per la cultura i les relacions socials i polítiques de la societat que l’usa i li dóna sentit. Els elements arquitectònics, però també l’urbanisme, són un reflex de l’organització social, de les relacions i de la condició socioeconòmica dels seus habitants, que es mostren a la societat a través de les construccions.
  • La dimensió tècnica i material. L’ús d’uns materials i d’unes tècniques constructives determinades, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.
  • Els usos en l’economia productiva, la qual dóna lloc a la construcció de diferents elements arquitectònics dispersos pel territori, segons la ubicació dels recursos i de les possibilitats d’explotar-los, organitzant el paisatge per a la seva explotació.

El resultat és la primera exposició en què s’explica tota la complexitat de l’arquitectura tradicional catalana, alhora que planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions i llurs opcions de futur en funció de l’actualització dels seus usos. La mostra defuig dels tòpics, atès que en la seva producció hi han participat entitats de caràcter patrimonial d’arreu del territori junt amb d’altres especialitzades en la temàtica. La participació d’aquestes entitats ha permès, a més, comptar amb imatges i objectes de gran interès, la major part dels quals no han estat mai exposats públicament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>